VALÈNCIA. Andalusia, Catalunya i el País Valencià lideren el preocupant rànquing de dones mortes per violència masclista a l’estat espanyol entre el 2010 i el 2018. A Andalusia van ser assassinades 104 dones per les seues parelles o exparelles; a Catalunya, 80, i al País Valencià, 65. Els segueixen en aquesta llista negra Madrid, amb 57 assassinades, i Galícia, amb 35.
Aquestes són algunes de les dades que recull el darrer informe sobre víctimes mortals de la violència de gènere entre el 2016 i el 2018 –si bé recull xifres des del 2010– publicat aquest dimecres pel Consell General del Poder Judicial.
Si bé en l’informe s’usa alguna vegada el terme feminicidis, en aquest document només s’inclouen les dones assassinades a mans de les seues parelles o exparelles, és a dir, allò que s’entén per ‘violència de gènere’. Per tant, queden fora d’aquestes estadístiques les altres víctimes de la violència masclista, aquelles que la pateixen fora d’una relació. De fet, ja en la introducció es pot llegir: “El present informe es refereix a la violència de gènere amb resultat de mort en l’àmbit de la relació de parella o exparella, sense entrar, per tant, en l’estudi d’altres manifestacions de violència sobre la dona que suporta la nostra societat”.
16 víctimes entre el 2016 i el 2018
Amb tot, entre el 2016 i el 2018 les autonomies on més homes han assassinat les seues parelles o exparelles són les Illes Balears (4,82 morts per cada 1.000.000 de dones de més de 15 anys), les Canàries (4,31), Navarra (3,67), Aragó (3,48) i Astúries (3,42). Si es tenen en compte aquestes dades, el País Valencià es troba en la setena posició, amb una taxa de 2,5 assassinades per la violència de gènere per cada milió de dones majors de 15 anys. Concretament, segons l’informe del Consell General del Poder Judicial l’any 2016 van ser assassinades sis dones per la seua parella o exparella; el 2017, huit, i el 2018, dos. Aquests darrers es tracten d’un crim a Oriola i un a Borriol, ambdós a mans de les parelles de les víctimes.
El 30% de les víctimes valencianes havien denunciat l’agressor
En l’informe s’argumenta que “el silenci de la víctima és un factor de risc per a la vida de les dones maltractades, per la qual cosa resulta d’enorme importància conscienciar-les a elles, i també a tota la societat, de la necessitat de denunciar”. I continua: “[Les dones maltractades] temen possibles represàlies i no denuncien. No obstant això, la denúncia és el pas previ necessari perquè les diferents administracions puguen posar en marxa la seua maquinària”.
Amb tot, segons recull el mateix document, el 31,3% de les víctimes mortals entre 2016 i 2018 sí que havien denunciat. És a dir, 5 dones de les 16 assassinades havien tramitat ja una denúncia contra el seu agressor.
Interpel·lar l’entorn de les víctimes
L’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere fa una crida “a tota la societat” i demana que siguen els familiars de la víctima o terceres persones qui presenten denúncia. “El percentatge de denúncies presentades [per aquestes persones] se situa en xifres molt baixes, entre el 5% i el 7%”, argumenta, i conclou: “No podem oblidar que la nostra contribució pot ser determinant per a salvar vides”.
En aquest sentit han anat les darreres campanyes de la Generalitat per al 25 de novembre, que interpel·laven la societat perquè assenyalara “totes les formes de violència masclista”. En la roda de premsa per a la campanya del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones del 2018, la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, va reiterar la importància de seguir interpel·lant l’entorn de les víctimes.
Segons va apuntar Oltra, s’observa una pujada en el nombre de denúncies presentades per familiars, segons recull l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere. “Si bé no són xifres significatives, sí que mostren una tendència”, va manifestar. Així, en el conjunt estatal s’havia passat de 99 a 152 denúncies, un creixement del 53%, mentre que al País Valencià s’havia passat de 10 a 21, un 110% més.
