VALÈNCIA (EP). L’Alqueria del Moro de València ha conclòs ja les seues obres de rehabilitació per a convertir-se en la futura seu del Consell de l’Horta, un centre des d’on “irradiar polítiques específiques cap a tota l’àrea metropolitana perquè l’horta siga el que ha sigut històricament i ha de tornar a ser”.
Així ho ha manifestat aquest dimecres l’alcalde de València, Joan Ribó, durant la seua visita a aquest històric immoble, acompanyat de la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà; la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó; la regidora de Gestió de Recursos, Luisa Notario, i el regidor d’Horta, Alejandro Ramón.
Una inversió de més d’1,5 milions d’euros ha permés recuperar l’edifici denominat la Casa del Senyor, pertanyent al conjunt patrimonial de l’Alqueria del Moro, en el marc del Pla d’Intervenció en Edificis Municipals de Valor Patrimonial i Social que el govern municipal va posar en marxa l’any 2015 i que ha permés invertir un total de 2,7 milions d’euros.
Ribó ha felicitat el personal tècnic que ha impulsat els treballs de rehabilitació per la seua “gran sensibilitat a l’hora d’efectuar aquesta labor de recuperació de la història de la nostra horta”.
Així mateix, ha subratllat la importància de potenciar els valors culturals, però també econòmics i mediambientals de l’horta. “Quan vam arribar al govern, l’horta era un solar esperant que s’especulara amb ell per a la construcció, però ara ha canviat la seua funció”. En aquest context, Ribó ha ressaltat el paper del Consell de l’Horta “perquè l’horta siga el que ha sigut històricament” i ha afirmat que espera que puga començar a funcionar abans acabar l’any.
Agricultura de proximitat
Per a això, Ribó aposta per “una agricultura de proximitat potent i una horta que siga un lloc on la gent treballa, produeix aliments i viu dignament”. També ha recordat que una tercera part dels gasos d’efecte d’hivernacle són produïts pel sistema agroalimentari, al mateix temps que ha defensat que “el primer pas per a reduir-lo és l’agricultura de proximitat”.
Els treballs a l’Alqueria del Moro s’han dut a terme tenint en compte els estudis murals i històrics realitzats mitjançant un conveni de col·laboració amb la Universitat Politècnica de València (UPV) i les anàlisis de forjats i tancaments en coordinació amb el màster de Conservació del Patrimoni Arquitectònic d’aquesta universitat.
Les obres de rehabilitació de la Casa del Senyor, en el conjunt de l’Alqueria del Moro, van arrancar a l’agost de l’any passat. Es tracta de l’única propietat municipal de tot el conjunt, una construcció típica d’horta de València de finals del segle XIII i principis del XIV sense habitar des de la dècada dels 70 del segle passat i situada al barri de Benicalap.
En època tardogòtica va ser un edifici senyorial amb salons i una capella privada que, ja al segle XVIII, es va adaptar per a usos agraris. Fins i tot una de les habitacions va ser habilitada com a cambra per a criar cucs de seda; precisament, els llits de canya que s’usaven per a això han sigut també recuperats.
El projecte de rehabilitació ha inclòs l’adequació d’una zona de recepció exterior, al costat d’una figuera protegida, així com una escala de nova planta i un ascensor, en un lateral de l’estructura, per a garantir l’accessibilitat, i també es disposa d’una terrassa protegida per una pèrgola.
L’actuació ha respectat tots els elements originals de l’edifici, com ara taulells, sanefes i fins i tot les inscripcions trobades en les parets. Tal com han subratllat l’alcalde, la consellera i la vicepresidenta de la Diputació, el recinte s’adequarà perquè puga ser visitat per la ciutadania.
Un “tresor” infantil ocult i un salconduit
Aquesta és una alqueria singular que ofereix elements d’interés, com ara una sitja en el subsòl que se situa en el que és actualment l’accés principal i que en origen va ser un pati voltat per murs en forma d’O. També s’han conservat les columnes del trencallums de les finestres de la primera planta, o els merlets del que en el seu moment va ser la terrassa de l’edifici i que posteriorment va ser ensostrada.
Així mateix, s’ha reproduït l’antic penell sobre la teulada, amb ornament de mitja lluna, i s’ha conservat la inscripció en llatí que voreja el perímetre superior de les parets de l’estada principal.
Són nombroses les mostres conservades en aquest edifici representatiu de la cultura i la història de l’horta valenciana. Una casa que va ser construïda en principi com a edificació d’un sol cos i planta, i que va anar ampliant-se al llarg dels segles en superfície i altura.
Durant els treballs de rehabilitació s’han produït troballes i curiositats, com ara el descobriment d’un xicotet “tresor” infantil, amb menuderies de joguet, amagat en un buit practicat en els murs, o un salconduit per a circular enmig d’una epidèmia de còlera, enrotllat a l’interior d’una canya.
Per part seua, la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha destacat l’habilitació de l’Alqueria com a “nucli no solament de promoció i protecció, sinó també de contar la nostra història i la nostra cultura vinculada a l’Horta de València”.
Fons europeus per a valors culturals i turístics de l’horta
Així mateix, ha anunciat que convocarà per al 26 de novembre una jornada tècnica integrada per tècnics dels ajuntaments, així com de les conselleries d’Agricultura i Transició Ecològica i Obres Públiques, per a informar sobre “els extrems de la llei i del Pla d’Acció Territorial de promoció i impuls de l’Horta” amb la finalitat de traslladar als consistoris les repercussions que té la Llei de l’Horta per a restaurar i revitalitzar aquesta part del patrimoni natural valencià.
En aquest sentit, la consellera ha avançat també que ja s’han iniciat els tràmits de sol·licitud d’un projecte amb fons europeus per a posar en relleu “els valors culturals associats a l’Horta i per a dinamitzar des de l’àmbit turístic que puga ser un punt de referència per a conéixer la història de València i dels municipis del voltant”.
