VALÈNCIA. Albert Boadella (Barcelona, 1943) torna a València de nou amb El sermón del bufón, una obra autobiogràfica on el fundador d’Els Joglars interpreta dos personatges, una mena de doctor Jekyll i el senyor Hyde.
L’obra es pot veure al Teatre Talia del 19 al 24 de febrer en una versió actualitzada perquè arribe pràcticament fins al present. Boadella repassa les experiències de la seua vida, posant l’accent en allò que l’interessa ressaltar de la relació del seu jo actor amb el seu altre ego real i com veu aquest la societat, els altres agents culturals i el món polític. De fet, El sermón del bufón conclou amb el seu nomenament com a president de Tabàrnia, encara que apareix com una “anècdota”, va apuntar aquest dimarts durant la presentació de l’espectacle a València. Va semblar com si l’actor volguera restar-li importància a l’assumpte.
Boadella, en el seu retorn a la ciutat de València va reconéixer que “ja no tenia res a perdre” i rumia altres projectes una vegada acabe amb aquest bufó. Fet i fet, el barceloní ha fet principalment teatre, però, en els seus inicis va compartir elenc amb Ovidi Montllor a les ordres del cineasta valencià Carles Mira durant el rodatge de La portentosa vida del pare Vicent (1978).
Davall dels escenaris, és un fet que el català ha virat ideològicament. D’un esquerranisme evident, a formar part del naixement de Ciutadans en 2006. Quatre dècades abans de donar suport a Albert Rivera com a líder indiscutible del “partit de la ciutadania”, Boadella va ser sotmés a un judici militar per representar La Torna, una obra on Els Joglars criticaven l’ajusticiament de l’anarquista Salvador Puig Antich. Empresonat per aquesta representació –juntament amb bona part de la companyia–, l’actor es va fugar de la càrcer i no va poder participar de la promoció de la primera pel·lícula del director valencià.
Boadella va actuar per primera vegada en 1967 a l’Ateneu Mercantil, quan aleshores la plaça era la del cabdill. “Des d’aleshores, pràcticament totes les meues obres han passat per aquí”, una ciutat on ha viscut una “magnífica experiència” i compta amb un “públic fidel”.
Enguany fa 41 anys que va aparéixer La portentosa vida del pare Vicent, de Carles Mira, en la qual vosté interpretava el paper de sant Vicent Ferrer. Quin record té d’aquella pel·lícula que va despertar l’oposició dels conservadors i catòlics valencians?
Em va semblar que era una pel·lícula transgressora sense voler-ho ser. No volia ser transgressora, però, ho va ser. Tinc el record d’un rodatge molt divertit perquè estava junt amb l’Ovidi Montllor, que ens passàvem moltes hores junts i fotíem unes animalades sensacionals. Recordo coses, bromes tremendes, ens vam dedicar, quasi bé diria, a sabotejar el rodatge. I, per tant, és un record molt de joventut, d’un moment de bogeria, de divertiment. Estem parlant de l’any 77 i en aquell moment Espanya obria els ulls i s’havia obert la llibertat. Tot anava junt.
