A Almisrà, el 26 de març de 1244, catalans i aragonesos, encapçalats pel seu rei Jaume I, arribaren a un acord amb castellans i lleonesos, dirigits pel primogènit i hereu a la corona Alfons. Dirimiren la «partició de la conquesta d’Espanya», que era el corònim en llengua romanç que designava l’àrab Alandalús. Bé, en concret al text del tractat resultant, en llatí, hi llegim «super particionem conquiste Hispanie». Però, i què fem dels moros? Eren els vençuts, els obligats a sotmetre’s o exiliar-se. No tots, però, s’avingueren al domini cristià. A les valls de Gallinera i Alcalà sorgí un cabdill, Abū ‘Abd Al·lāh Muhammad ibn Hudhayl, més conegut pel seu sobrenom al-Azraq, que discutí la dominació catalanoaragonesa sobre les terres de la Marina (septentrional i meridional), la Safor, la Vall d’Albaida, el Comtat i l’Alcoià.
Quan aquest article veu la llum és 25 d’agost, diumenge, la data triada pels habitants de la població del Camp —dit «de Mirra»— per a commemorar la signatura, a l’antic llogarret d’Almisrà(predecessor del Camp), del pacte entre el rei Jaume I i l’infant castellanolleonès Alfons. Any rere any, ara seran quaranta-tres, els camputs rememoren teatralment l’esdeveniment. Una representació que s’ha convertit en senya d’identitat d’aquesta població de la vall de Biar i que tanca les seues festes de Moros i Cristians.
