VALÈNCIA. Després dels nombrosos casos de corrupció que van esclatar durant els últims anys de govern del Partit Popular, la transparència i la lluita contra el frau va esdevindre una de les principals banderes dels partits de l’esquerra en la campanya electoral del 2015 i, posteriorment, un dels principals compromisos del govern del Botànic.
Fruit de l’interés de posar un mur de contenció a la corrupció, les Corts van aprovar la creació de l’Agència Antifrau, que va començar a funcionar a mig gas el 2017. Aquest divendres, 29 de març, l’organisme que dirigeix Joan Antoni Llinares va presentar la seua memòria d’activitats del 2018, la primera de les dues que fins el moment ha presentat que recull l’activitat de tot un any.
Que la corrupció és el segon problema per a la ciutadania, segons indiquen els baròmetres del Centre d’Investigacions Sociològiques, sembla ser un indicador referendat pel nombre de denúncies que organismes, entitats, sindicats, partits, empreses i persones físiques van presentar davant l’Agència Antifrau durant l’any 2018.
Segons les dades que recull la memòria de l’Agència Valenciana Antifrau, el 2018 l’organisme va rebre un total de 181 denúncies per casos que, segons els denunciants, podien suposar pràctiques il·lícites. Del total de les denúncies, el 63% tenien com a objecte queixes sobre la gestió del personal (34%) i la contractació pública (29%). Del primer grup, les 61 denúncies es referien a possibles irregularitats en la contractació de personal, a la provisió de llocs de treball i a retribucions; mentre que, del segon, les 52 queixes formulades dubtaven de la legalitat dels processos de contractació pública.
La concessió de subvencions va provocar la interposició de 16 denúncies; els assumptes relacionats amb l’urbanisme i el medi ambient, de 13; l’ús indegut de recursos públics, de 13; concessió de serveis, de 8, i la gestió de d’actius i patrimoni, de 4. Altres assumptes no englobats en aquests grups van propiciar altres 14 reclamacions. A aquestes denúncies cal sumar les 33 que l’Agència Antifrau va rebre l’any 2017, quan encara no comptava amb l’estructura orgànica i funcional actual.
Casos portats a la Fiscalia
Les administracions públiques van ser les principals denunciades durant el 2018. Els ajuntaments i la Generalitat Valenciana –sense comptar les empreses públiques dependents– van copar la gran majoria de denúncies. Concretament, l’administració local i l’autonòmica van ser objecte del 74% de les queixes. Els ajuntaments d’arreu del territori configuren el grup que lidera el rànquing d’institucions que van ser objecte d’investigació amb 81 denúncies, seguit de la Generalitat, amb 52; les diputacions, amb 16; les empreses públiques de la Generalitat, amb 9; empreses dependents de les diputacions, amb 5, i les dependents dels ajuntaments, amb 3. L’activitat de les Corts Valencianes també va motivar la presentació de 3 denúncies i la de les universitats, de 7. El sector privat només representa el 3% del total de les denúncies, amb 5 queixes presentades.
Per demarcacions, el 53% de les 181 denúncies presentades procedien de València (96), el 19%, d’Alacant (34) i el 12%, de Castelló (21).
Després de les investigacions realitzades per l’Agència Antifrau –que encara no ha estudiat a fonts totes els casos del 2018– i fruit dels indicis aportats pels denunciants, l’organisme dirigit per Llinares va remetre a la Fiscalia vint-i-una denúncies ja que considerava que els fets o conductes investigades podien resultar constitutives d’il·lícits penals. Dotze denúncies s’han arxivat perquè es constatava en les conductes investigades absència de frau o corrupció, mentre que altres nou el ministeri públics no les va admetre per falta de fonament, judicialització o falta de competència de l’Agència, de manera que es van remetre, en aquest últim cas, a les instàncies competents.
D’entre totes les denúncies, Antifrau destaca una que es va remetre a la Fiscalia Anticorrupció de l’Estat perquè es tractava d’un presumpte frau de subvencions que podria afectar també altres autonomies. A més, la memòria de l’ens recull que Antifrau “està col·laborant amb l’administració de justícia realitzant informes pericials relatius a casos de corrupció que s’instrueixen en els respectius jutjats”. Durant el 2018, l’agència que lidera Llinares ha rebut quatre peticions d’informació, de les quals s’ha remés als jutjats de moment una d’elles.
S’han resolt en l’àmbit administratiu dues denúncies, que es van resoldre amb recomanacions a les administracions corresponents i una altra es va resoldre amb un advertiment de nul·litat del procediment revisat.
L’Agència Antifrau va ordenar per primera vegada una entrada i requeriment de documentació. L’organisme, però, no ha donat més dades sobre el procediment. Sí que explica que la documentació requisada està relacionada amb una contracta pública i que la decisió d’ordenar l’entrada a l’administració investigada està motivada per la necessitat “del sigil degut per a garantir la integritat dels documents”. En l’operació es va comptar amb la col·laboració d’agents de la Policia Autonòmica.
Denunciants anònims
En el primer exercici complet de funcionament de l’Agència Antifrau, la posada en funcionament de la bústia de denúncies el passat mes de maig del 2018 va suposar un punt d’inflexió en l’evolució de les queixes presentades. De fet, de les 181 denúncies, més de la meitat, 97, van ser presentades per aquesta via, que assegura la confidencialitat del denunciant. Pel registre general van entrar en l’Agència 50 denúncies i 34 van arribar als despatxos pel correu electrònic.
Per a incentivar la denúncia de les males pràctiques, l’Agència Antifrau garanteix l’anonimat dels denunciants. Així, del total de les del 2018, el 51% de les denúncies van ser anònimes i en el 50% els denunciants es van identificar. De les 90 denúncies identificades, 76 van ser presentades per persones físiques. Entre aquest grup, l’Agència diferencia entre càrrecs polítics (24 denúncies), empleats públics (24) i particulars (28). També, però, poden denunciar suposades males praxis persones jurídiques. En aquest cas, en l’últim any, el nombre cau respecte a les persones físiques fins a les 14 denúncies. Els seus precursors van ser sindicats (5), institucions (4), grups polítics (4) i entitats i ONGD (1).
Per a garantir la confidencialitat i evitar possibles represàlies, l’Agència Antifrau té aprovat un protocol per a dotar les persones denunciants de l’estatus d’empleats protegits.
