VALÈNCIA. El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha presentat una nova col·lecció de llibres de la Generalitat amb el títol Col·lecció Rafael L. Ninyoles. L’objectiu del primer llibre és conéixer la contribució del valencià a l’economia, mesurar la riquesa que genera i quantificar la dimensió i el valor econòmic dels àmbits en què el valencià és clau. A la presentació han assistit el conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent; representants de diferents institucions, i familiars del sociolingüista.
Està previst que durant el 2019 es publiquen els 5 primers volums de la col·lecció, el primer dels quals es titula Impacte i valor econòmic del valencià i ja està disponible per a consultar en línia. Aquest estudi, que està disponible en valencià, castellà i anglés, ha sigut encarregat per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme a l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie).
Segons el conseller Marzà, “aquesta col·lecció d’estudis suposa un homenatge i reconeixement a la tasca del sociòleg valencià de referència en matèria lingüística”, Rafael L. Ninyoles. “El pensament crític i el rigor metodològic dels treballs de Ninyoles han sigut cabdals perquè l’Administració valenciana dispose de la base de dades numèriques més completa sobre la nostra llengua i per a poder programar polítiques lingüístiques que avançaren en la recuperació del valencià. Hi ha hagut governs valencians que han donat l’esquena a aquest bagatge; nosaltres el valorem”, ha afegit el conseller.
Impacte del valencià en l’economia
Així, l’objectiu de l’estudi és conéixer la contribució del valencià a l’economia; mesurar la riquesa que genera, i quantificar la dimensió i el valor econòmic dels àmbits en què el valencià és clau. Així, segons l’estudi, la contribució directa de les activitats relacionades amb el valencià s’estima en 1.307 milions d’euros de renda i 35.505 llocs de treball equivalents a temps complet, segons s’assenyala en l’informe.
Si a aquest impacte directe se suma l’indirecte i l’induït, l’aportació dels sectors lligats al valencià arriba als 2.065 milions d’euros, la qual cosa suposa el 2,1% del PIB autonòmic. A més, la despesa d’aquests sectors permet mantindre 56.367 llocs de treball equivalents a temps complet, quasi el 3% del total de l’ocupació al territori valencià. De l’impacte total en la renda (PIB) i l’ocupació, un 63% es genera de manera directa, i el 37% restant, de manera indirecta i induïda.
L’informe identifica quatre grans sectors en els quals el valencià exerceix un paper determinant en la generació d’impacte econòmic. En primer lloc, se situa la indústria de la llengua, que abasta les institucions lligades a l’ensenyament del valencià, tant públiques com privades, així com les empreses que ofereixen serveis de traducció i assessoria lingüística.
En segon lloc, el sector de la cultura i els mitjans de comunicació, que inclou llibreries, editorials, discogràfiques, producció audiovisual, premsa, ràdio i televisió, entre altres activitats. L’àmbit educatiu, des d’Infantil fins a l’ensenyament universitari, és el tercer sector que inclou l’informe. I, finalment, s’analitza l’impacte dels serveis per a la difusió i el coneixement del valencià que s’ofereixen des de les mateixes administracions públiques.
D’aquests quatre grans grups, el sector educatiu és el que genera la major part de l’impacte, el 90,8% de la renda i el 87,3% de l’ocupació. La importància d’aquest sector en la contribució econòmica del valencià, 1.874 milions d’euros i 49.187 llocs de treball, es deu principalment a l’ensenyament no universitari.
El sector de la indústria cultural i els mitjans de comunicació concentra el 6,5% de la renda i el 10,6% de l’ocupació que genera el valencià, la qual cosa significa 133,6 milions d’euros de renda i 5.987 llocs de treball, entre directes, indirectes i induïts. Per la seua banda, el pes del sector públic en l’impacte total del valencià és del 2,2% en termes de renda i de l’1,4% en el cas de l’ocupació, mentre que l’aportació de la indústria de la llengua és del 0,6% i el 0,8%, respectivament.
Metodologia
El treball ha pres com a referència l’any 2017 i, per a estimar el valor de l’activitat econòmica que genera cada un d’aquests sectors, l’informe ha combinat diverses fonts d’informació, des d’estadístiques oficials, informació de pressuposts públics liquidats, bases de dades en l’àmbit empresarial i treball de camp, amb prop de 400 consultes realitzades a empreses del sector privat.
“És la primera vegada que es desenvolupa un informe d’aquestes característiques al nostre territori. Calia i molt, perquè una llengua pròpia com la nostra, a part d’enriquir-nos com a poble, genera un impacte econòmic en diferents sectors d’activitat i actua com a dinamitzador de l’economia, ja que aquest treball demostra que contribueix a incrementar el capital social, afavoreix el desenvolupament de relacions comercials de confiança i desenvolupa capacitats clau per a l’economia moderna, com ara la creativitat, la flexibilitat i l’obertura cap a allò que és diferent”, ha destacat el conseller Marzà.
En aquest sentit, el responsable d’Educació ha comentat que “d’ací a uns quants anys caldrà fer una altra radiografia, en la qual apareixeran també incloses les xifres que s’han generat en aquest sentit amb l’obertura de la ràdio i la televisió públiques valencianes”.
Col·lecció Rafael L. Ninyoles
L’any 2017 es va posar en marxa una línia de subvencions per al foment de treballs d’investigació i d’estudis en l’àmbit de la planificació lingüística i de la lingüística aplicada. Durant el 2017 i el 2018 es van subvencionar diferents treballs i són les obres que van rebre ajudes el 2017 les que inicien la Col·lecció Rafael L. Ninyoles.
A part de l’estudi que s’acaba de presentar, els volums que veuran la llum al llarg del 2019 són: La igualtat de les llengües en l’Administració: un problema per resoldre, de Vicenta Tasa i Anselm Bodoque; L’ús de les llengües en la comunicació telemàtica de l’Administració local, de Lluís Català i Clemente Penalva; Estudi de les actituds lingüístiques sobre l’educació multilingüe en la comunitat escolar al Camp de Morvedre, de Miquel Nicolàs, Francesc Jesús Hernández Dobón, Francisca Sanvicén i Carmen Rodríguez, i Prospecció de la situació del valencià i alternatives, d’Antoni Marqués.
