VALÈNCIA. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) presenta aquest dimarts el seu projecte de llei d’igualtat lingüística, una proposta que està recollida en el llibre Igualtat lingüística: Capgirar el desús i la subordinació, d’Alfons i Francesc Esteve (Onada Edicions), i que vol superar el marc de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Per a l’entitat, després de 35 anys d’aplicació, el model d’eixa llei ja resulta “obsolet” i “insuficient”.
Per això, ACPV fa una proposta basada “en dos referents bàsics”, tal com ha explicat Francesc Esteve en una trobada amb mitjans de comunicació. Aquestes dues normatives són la llei de política lingüística catalana de l’any 1998 i la llei valenciana d’igualtat de les persones LGTBI, amb “mesures molt concretes per a regular les situacions de desigualtat”.
‘Disponibilitat lingüística’ o el dret a ser atesos en valencià
L’entitat proposa per a la legislatura vinent un nou model que supere “l’etapa del foment i de la bona voluntat”. Alfons Esteve (llicenciat en Dret, cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la UV i membre del Consell Social de les Llengües de la Generalitat) ha remarcat que el document parla d'”igualtat pràctica, no sobre el paper”. Per això, fixa obligacions i fites “per a tots els camps de la societat i no sols l’ensenyament”.
Així, es posa molt d’èmfasi en el concepte d’igualtat de drets i, entre aquests drets, el de ser atés en valencià. Un dret que, a més, no es limita a l’àmbit públic, sinó també a les empreses i als comerços. Per això, “en cert termini prudencial” les empreses hauran de ser capaces d’atendre els usuaris en valencià sense fer-los canviar de llengua. No serà obligatori que el parlen, però sí que l’entenguen. ‘Disponibilitat lingüística’ és el nom amb què han batejat aquesta mesura. Ara bé, es tracta d’una ‘disponibilitat passiva’ –entendre el valencià– i no ‘activa’ –parlar-lo–.
Multes econòmiques i suspensió de feina i sou
Toni Gisbert, secretari d’ACPV, ha remarcat que, a diferència de la LUEV, la seua proposta de llei sí que fixa objectius i mecanismes sancionadors. Així, serà una infracció lleu el fet que el personal de les empreses i establiments no atenguen una persona que parle en valencià; li exigisquen que deixe d’usar eixa llengua, o obstaculitzen la seua atenció pel mateix motiu. Aquestes infraccions serien sancionades amb multes de fins a 6.000 euros.
També hi ha infraccions greus i infraccions molt greus. Aquestes últimes suposarien multes d’entre 60.001 euros i 120.000 euros, a més de la prohibició d’accedir a ajudes públiques, el tancament temporal de l’activitat o la suspensió de feina i sou fins a tres anys, per exemple. Dins d’aquesta categoria s’hi trobaria l’assetjament o intimidació per raó de la llengua, la represàlia per haver-se queixat o la reiteració d’una infracció.
Igualtat lingüística a tot el territori
La llei d’igualtat lingüística seria aplicable a tot el País Valencià. Així, en la zona de predomini lingüístic castellà es posaria fi a l’exempció del valencià –”una mesura d’opcionalitat d’estudi que era només provisional quan es va promulgar la LUEV i que s’ha convertit en permanent i automàtica”–. Per això, en aquesta zona s’haurà de poder estudiar com a mínim l’assignatura de valencià. No fer-ho és “una desigualtat” per a eixe alumnat, ja que “els allunya d’oportunitats laborals al País Valencià, a les Balears o a Catalunya”, exposen des d’ACPV.
Pel que fa al requisit lingüístic per al funcionariat –tot i que ACPV prefereix parlar de “competència”– la normativa proposada recull que cal estar capacitat per a “desplegar les funcions pròpies del lloc de treball” en les dues llengües oficials independentment de la zona de predomini lingüístic. “Cal ser competent en la llengua oficial –remarquen–; si no, eres incompetent”.
Aquesta competència no s’hauria d’acreditar “amb un paperet”, sinó amb una demostració en les oposicions. Concretament, la llei diu que “s’ha de fer mitjançant proves i exercicis en què els candidats demostren que estan qualificats per a exercir les funcions del lloc de treball en les dues llengües oficials, tant oralment com per escrit”.
Una comissió encarregada d’elaborar informes i mapes sociolingüístics
La llei també preveu la creació per part de la Generalitat d’una Comissió de Seguiment de la Igualtat Lingüística. Estaria formada per cinc persones independents del govern i designades per les universitats públiques valencianes “amb aportacions rellevants a la sociolingüística, la sociologia de la llengua, el dret lingüístic o la política lingüística”. També en formaria part la persona titular de la direcció general amb competències en política lingüística.
Aquest òrgan hauria de presentar un informe i un mapa sociolingüístic valencià al cap de dos anys de constituir-se i actualitzar-lo cada tres anys. D’aquesta manera s’avaluaria l’impacte “de les actuacions fetes i de les desigualtats pendents”.
Una proposta per al Botànic 2.0?
Gisbert ha reiterat que la seua “no és una proposta improvisada”, sinó que és fruit d’anys de treball amb les universitats valencianes. També ha remarcat que “no inventem, sinó que estem copiant” mecanismes de promoció que s’han aplicat en altres àmbits. Aquests mecanismes serien les sancions ja mencionades però també la discriminació positiva.
Per a ACPV, “és important fer propostes en positiu” davant d’una campanya electoral. Per contra, critiquen que “els sectors progressistes caiguen de vegades en el xantatge de la por”. “Fem una proposta per a resoldre un problema, que la població valencianoparlant viu discriminada”, argumenten i sentencien que, “si algú no està d’acord amb la igualtat, haurà d’explicar-ho”.
L’entitat remarca que la seua llei “no té una connotació política, no és d’esquerres ni de dretes”. “Només ho pot interpretar així qui vulga fer un ús polític de la llengua”, afirmen, i lamenten que “la llengua i la cultura hauria d’estar per sobre de batalles partidistes”. No obstant això, reconeixen que a hores d’ara no tenen interlocutors en la dreta.
De fet, en la presentació de la llei –aquest dimarts a les 19.00h a l’Octubre CCC–hi haurà una ‘fila zero’ amb sindicats, associacions, representants de la universitat i partits polítics; ara bé, només els que donen suport al Botànic. Amb tot, asseguren que ja hi ha consens “de la gent que treballa pel valencià” i que ara cal el de la resta. “Volem convidar la dreta al segle XXI, tot i que som conscients que la construcció del consens és lenta”, afirmen des d’ACPV.
Des de l’entitat, però, expliquen que la seua “no és una proposta tancada”, sinó que estan disposats “a parlar, a consensuar i, si és necessari, a modificar”. De fet, es mostren convençuts que la llei guanyarà en els tràmits parlamentaris.
Per què cal superar la LUEV?
Segons ha explicat Francesc Esteve (llicenciat en Filologia Catalana i cap de l’Àrea de Recursos Lingüístics del Servei de Política Lingüística de la UV), la LUEV està “obsoleta” per sis motius. El primer d’ells, perquè ha reculat el nombre de gent que usa el valencià. El segon, perquè la llei no ha servit per a l’ensenyament, segons les dades de l’STEPV. I el tercer, perquè funciona molt poc com a llei, amb “molt poques obligacions” i “verbs indefinits com promoure, afavorir, fomentar, impulsar…”.
Els altres tres motius són que la llei no parla dels mitjans de comunicació, els serveis, el món del treball, els esports o l’oci; perquè projecta una visió “aïllacionista” del valencià, que el deslliga de la resta de la comunitat lingüística i no assegura ni la recepció ni l’exportació de mitjans de comunicació ni de produccions culturals en català, i perquè “en aquesta legislatura ja s’ha demostrat dues vegades la ineficàcia de la llei per a avançar” –en referència a la impossibilitat d’eixamplar l’ensenyament en valencià i a usar la llengua pròpia per a la comunicació amb la resta de la comunitat lingüística.
Tot i que la proposta es fa pública aquest dimarts, des d’ACPV recorden que abans de les eleccions del 2015 –l’11 de març, concretament– ja es va presentar el document ‘Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística’. Tres anys després, el 26 de juny del 2018, ACPV i les universitats públiques valencianes van signar un manifest en què es refermaven en eixes idees i feien referència a la competència lingüística per a accedir a la funció pública, l’existència de mitjans de comunicació en la llengua pròpia –on es parlava tant de la reciprocitat com de la posada en marxa d’À Punt– i la participació en l’Institut Ramon Llull.
Aquesta llei d’igualtat lingüística és una de les dues “demandes concretes” d’ACPV per a la pròxima legislatura. L’altra és la creació d’una Conselleria de Cultura, tant pel pressupost que li correspondria com per a “visualitzar la importància de la cultura”.
