VALÈNCIA. El polèmic acord de la Unió Europea amb Mercosur (l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai) ha sigut durament criticat pel sector citrícola valencià per, segons indiquen els detractors, anteposar els beneficis de la indústria als interessos dels agricultors. No obstant això, l’eurodiputada del PSPV i portaveu en la Comissió de Comerç Internacional de l’Europarlament, Inmaculada Rodríguez-Piñero, ha desgranat el text de l’acord –que ja es pot consultar, per ara sols en anglés– per a tractar de minorar “les posicions en contra que no estan mirant l’acord de manera global”.
Segons Piñero, l’acord resulta molt més beneficiós que perjudicial per als interessos europeus i valencians –entre altres coses, pels efectes sobre la indústria automobilística, tèxtil o manufacturera–, el dany als cítrics és més limitat del que s’ha fet veure en un primer moment i, malgrat que existeixen punts que deixen el sector en una posició “més sensible”, encara es poden posar en marxa mecanismes de compensació per als punts perjudicials, però per als quals s’haurà de pressionar en les institucions europees d’ara endavant –modificar l’acord, no obstant això, resulta ja impossible–.
“És de veres que el sector agrari és més sensible”, va reconéixer Piñero aquest dijous durant un desdejuni amb la premsa dedicat a analitzar l’acord amb Mercosur. Malgrat això, els quatre països que el conformen aplicaven fins ara un 10% d’aranzels a les exportacions de cítrics europeus enfront del 3% que, al seu torn, aplicava la UE a les importacions provinents d’aquests.
El document preveu que ambdós aranzels es reduïsquen a zero, amb la diferència que el 10% s’eliminaria de manera immediata i el 3%, en un període de 10 anys. Una comparativa que, en última instància, resulta en un reequilibri aranzelari beneficiós per a la Unió Europea, a la qual se li obri un mercat d’exportacions de 260 milions d’habitants amb efectes automàtics.
D’altra banda, Piñero també defensa que els cítrics produïts pe Mercosur també haurien d’arribar a terres valencianes fora de temporada, malgrat que admet que és un supòsit que en el cas de la fruita importada de Sud-àfrica no sempre s’ha mostrat real, ja que cada volta és més habitual el conreu de varietats tardanes o la seua conservació en fred, de manera que la fruita es pot mantindre fins molt després d’haver-la collit.
En qualsevol cas, si l’eliminació dels aranzels juga en favor de la Unió Europea, on està el problema dels cítrics? El punt més inquietant és en relació als sucs, ja que el Brasil acapara el 60% de la producció global d’aquest producte. Actualment, s’aplica un 12% d’aranzel a les importacions provinents d’aquest país. Piñero assegura no saber “com podria afectar” al mercat valencià la seua liberalització, sobretot pel fet que, al País Valencià, la producció de suc resulta decisiva per a trobar una eixida a les taronges que no compten amb un nivell de qualitat òptim. “Potser s’hauria de tornar a les subvencions que s’aplicaven fins al 2009”, planteja l’eurodiputada, qui per ara ha encomanat un informe a Zumavesa que ha sigut entregat a la comissària de Comerç de la UE, Cecilia Malmström.
Una altra de les inquietuds que ha despertat l’acord és la possibilitat que arriben noves plagues als camps valencians a través de les importacions provinents de Sud-àmerica. “És totalment fals que es minimitzen els controls fitosanitaris”, explica Piñero. Més aviat al contrari, el fet que el tractat obligue a complir amb els estàndards europeus garanteix una major protecció, ja que l’acord comercial vigent fins ara no incorporava aquest punt, segons assegura.
Mecanismes per a limitar els prejudicis
El tractat amb Mercosur no es pot modificar. De fet, cada vegada que es tanca un punt de l’acord –i el relatiu als cítrics, segons Piñero, es va tancar fa tres anys– aquest no es pot tornar a reobrir. Això no ha evitat que hagen passat més de 20 anys de negociacions que encara no havien arribat a bon termini. Ara, el document haurà de passar per la revisió jurídica i ser traduït a les 23 llengües oficials de la UE abans de ser ratificat –o no– pel Parlament Europeu.
No obstant això, l’acord ve acompanyat d’un fons de 1.000 milions d’euros destinat als sectors que es puguen veure perjudicats per alguns punts. Segons Piñero, encara hi ha temps per a accedir a aquest fons compensatori, però açò implica que les associacions valencianes que representen el món agrícola hauran de fer-se fortes –junt amb els representants polítics– en les institucions europees i exigir que se’ls tinga en compte. És a dir, pressionar com a lobby per a fer-se una veu en l’immens entramat burocràtic europeu i estar “contínuament en contacte directe amb la UE i influir-hi des del principi”, des que s’enceten els processos negociadors que finalment tenen impacte en l’economia valenciana fins que acaben.
L’altre mecanisme són les ja conegudes clàusules de salvaguarda. No obstant això, l’eurodiputada considera que, perquè siguen realment efectives, s’hauria d’aconseguir que tinguen “un caràcter preventiu davant l’amenaça de risc” i no que s’activen quan el mal ja està fet, com ha passat fins ara. Per a això, considera que és importat que la comissió pertinent “tinga tota la informació possible –que li hauran de donar els sectors afectats– des del primer minut” i que aquesta puga “actuar d’ofici” sense esperar que el cost econòmic recaiga sobre els productors.
Cal dir que una altra qüestió essencial, especialment visible en el cas de les importacions de sucs brasilers per part de la UE, són les infraestructures necessàries per a reduir les despeses de transport. Segons relata Piñero, en l’actualitat resulta més barat dur el suc des del Brasil al port de Rotterdam –gràcies a la potent flota comercial que s’ha garantit el país sud-americà– que enviar-lo al mateix punt des de València per carretera. Un absurd –sobretot pel que fa a sostenibilitat mediambiental– que revela com d’estratègica resulta l’execució del Corredor Mediterrani.
L’arròs, també a examen
Entre els agricultors també s’han criticat els efectes que pot tindre sobre el mercat de l’arròs valencià. L’acord amb Mercosur preveu una quota de 60.000 tones, quan en l’actualitat la UE importa un total 100.000 tones provinents d’aquests països, la qual cosa significa que “l’efecte serà exclusivament de reducció de costos”, segons Piñero. A més a més, eixes 60.000 tones suposen el 2% del consum total d’arròs de la UE, que es bolca principalment cap a la varietat japònica d’aquest cereal –la que es produeix al País Valencià–, més que a l’índica, que és la que s’importa de Mercosur.
