VALÈNCIA. Maten de manera diferent Núria Cadenes, Raquel Ricart, Vicent Usó que Donna Leon, Benjamin Black o Lorenzo Silva? Segurament no. Les eines amb què els personatges de cadascun dels escriptors elimina els dolents són bàsicament similars. Les diferències, entre els uns i els altres, són el lloc des d’on conten el món. Cada autor té la seua veu, estil i tècnica narrativa, però, en la novel·la negra contemporània que es fa al País Valencià hi ha una peculiaritat comuna. La corrupció política, la bombolla urbanística i, en bona mesura, la mort de Rita Barberá són contexts literaris que es repeteixen en les novel·les escrites en els últims mesos.
“No sé si els autors valencians maten diferent o no”, afirma l’escriptora Esperança Camps. Per a deixar morir, assassinar, disparar, degollar o pelar algú, “sempre literàriament”, puntualitza Camps, només hi ha dues premisses: “Matar bé” i “que la història interesse al públic”, assenyala la coordinadora i prologuista d’Assassins valencians, la darrera antologia que ha publicat recentment l’editorial catalana Llibres del delicte que recull els relats negres d’onze escriptors i escriptores valencians.
El recull Assassins valencians completa “el llibre gros de la negror més nostrada”, escriu Camps en el pròleg. La manera valenciana “d’escriure negre” suma un “accent” més al gènere després que la mateixa editorial haja publicat en els últims anys altres antologies com Assassins de l’Ebre, Assassins del Camp, Assassins de Girona i Assassins de Ponent.
