VALÈNCIA. El 87% del territori valencià va estar el 2018 exposat a nivells de contaminació que excedeixen els legalment permesos per a protegir els cultius agrícoles i els ecosistemes naturals. En total, aquesta contaminació va ocupar un territori de 20.300 quilòmetres quadrats, d’acord amb l’Informe de Qualitat de l’Aire d’Ecologistes en Acció per a l’any 2018, que revela que, malgrat la caiguda de les partícules i el diòxid de nitrogen, encara cinc milions de persones van respirar aire contaminat al País Valencià.
Segons ha destacat l’entitat ecologista, un any més, l’ozó continua destacant com el contaminant “més estés i amb nivells estacionaris o a l’alça”. L’informe conclou que la totalitat de la població i del territori valencià van estar exposats a uns nivells de contaminació que superen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’entitat insta que la contaminació de l’aire s’aborde com “un problema de primer ordre”, ja que cada any tenen lloc fins a 30.000 morts prematures a Espanya com a conseqüència d’aquesta situació.
En un any d'”abundants pluges”, Ecologistes en Acció subratlla que el canvi climàtic i el “repunt” en la crema de combustibles fòssils “mantenen un problema que afecta la salut de la ciutadania, però també els cultius, boscs i espais naturals”.
Durant l’any passat l’organització va recopilar les dades de 70 estacions de control de la contaminació, pertanyents a les xarxes de la Generalitat Valenciana, de la xarxa espanyola EMEP/VAG/CAMP i de les autoritats portuàries d’Alacant, Castelló i València, encara que les dels ports de Castelló i València no són considerades pel govern autonòmic en la seua avaluació de la qualitat de l’aire.
El 2018, va haver-hi una reducció general dels nivells de contaminació de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), diòxid de nitrogen (NO2) i diòxid de sofre (SO2), que va recuperar “aparentment” la tendència decreixent d’aquests contaminants iniciada el 2008 amb la crisi econòmica.
No obstant això, apunta al fet que la contaminació generada des de les àrees metropolitanes de València, Castelló, Alacant i Elx, les autovies, les autopistes i les àrees industrials –especialment la zona ceràmica de Castelló– “es va estendre pel territori afectant zones més allunyades i rurals en la forma d’ozó troposfèric”, que és el contaminant que presenta una major extensió i afecció a la població, amb uns nivells que es mantenen “estacionaris” o, fins i tot, “a l’alça”.
L’informe pren com a referència els valors màxims de contaminació recomanats per l’OMS i l’objectiu a llarg termini per a protegir la vegetació establit per la Unió Europea. D’acord a aquests nivells, l’aire contaminat va afectar el 2018 la totalitat de la població i del territori del País Valencià. No obstant això, si es prenen els estàndards de la normativa, “més laxos” que les recomanacions de l’OMS, la població que va respirar aire contaminat per damunt dels límits legals seria de 336.000 habitants a l’interior de les zones Cérvol-Els Ports, Xúquer-Cabriel i Bètica-Serpis.
Reducció de la contaminació gràcies a les pluges
Les elevades precipitacions i la inestabilitat atmosfèrica han reduït els episodis de contaminació i han contribuït “de manera important” a millorar la qualitat general de l’aire. L’hivern i la tardor han resultat humits, la qual cosa ha afavorit la dispersió i deposició dels contaminants típicament hivernals (NO2 i partícules). En canvi, malgrat les fortes pluges primaverals, la prolongada calor estival ha mantingut “elevats” els nivells d’ozó.
Segons l’organització, durant el 2018 tota la població i el territori valencians va seguir exposats a concentracions d’ozó “perilloses” per a la salut humana i vegetal, “especialment en les zones rurals a sotavent de les grans ciutats”.
Respecte al diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules (PM10 i PM2,5) en l’aire també van afectar la meitat de la població, amb especial incidència a les ciutats de València i Castelló, encara que “dins dels límits legals”. “Segueixen, per tant, sent una seriosa amenaça per a la salut, a pesar que l’any passat es va recuperar la tendència a la baixa d’aquests contaminants que es va iniciar el 2008 amb la crisi econòmica”, ha precisat.
Així, incideix que el descens de la contaminació de l’aire “és conseqüència en primera instància de la conjuntura meteorològica, caracteritzada per una major inestabilitat atmosfèrica, i, en menor mesura, de la reducció de la producció elèctrica en centrals tèrmiques”. Tot i això, avisa que el canvi de cicle econòmic està comportant “l’augment de la crema de combustibles fòssils en el transport i la indústria, de manera que s’estan recuperant els nivells de l’any 2012”.
Iniciatives
Segons els ecologistes, els Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire per a reduir la contaminació són obligatoris segons la legislació vigent però critiquen que, en el cas de l’ozó, “la Generalitat Valenciana porta anys ometent l’elaboració i aplicació” d’aquestes iniciatives. “Es tracta d’una negligència que està posant en perill la salut de 2,1 milions de valencians i de la major part dels cultius i boscs del territori”, ha subratllat Ecologistes en Acció, que demana potenciar el transport públic, la bicicleta i el trànsit per als vianants.
Així mateix, l’organització proposa adoptar les millors tècniques industrials disponibles, promoure l’estalvi energètic, tancar les centrals tèrmiques de carbó, penalitzar els vehicles dièsel i declarar una àrea de control de les emissions del transport marítim al Mediterrani, com ara les del Bàltic i el Mar del Nord.
