VALÈNCIA. La situació econòmica al País Valencià ha millorat notablement des del final de la crisi. La taxa de població en risc de pobresa i les llars que pateixen carència material severa s’han reduït diversos punts percentuals respecte al 2017, segons ha fet públic l’Institut Nacional d’Estadística (INE) en l’enquesta de condicions de vida que va fer pública el passat dijous. Però, tot i que les dades són millors a les de l’any anterior, la renda per capita dels valencians continua sent inferior a la mitjana i el 40% de les famílies no pot fer front a despeses imprevistes.
El 30% de la població valenciana es trobava en una situació de risc de pobresa o exclusió social en acabar el 2018. La taxa s’ha reduït en quasi un punt respecte al final del 2017, però, tot i això, continua notablement per dalt de la mitjana estatal, que és del 26,1%. Quant als ingressos mitjans per persona al País Valencià, van arribar el 2018 als 10.232 euros, mentre que la mitjana de l’Estat és d’11.412. Els valencians també estan per baix de la mitjana estatal si la renda es calcula per unitats de consum, segons detalla l’INE.
Segons va explicar a Diari La Veu Francisco José Goerlich Gisbert, catedràtic d’Anàlisi Econòmic en la Universitat de València i autor de l’estudi ‘L’empobriment valencià’, el País Valencià va començar a quedar-se arrere en termes de renda per capita a finals dels anys 80 i principis del 90, i la crisi només va agreujar una situació preexistent. En opinió de l’expert, aquesta pèrdua de renda es va produir perquè l’economia valenciana perd competitivitat. “El desenvolupament del nostre model productiu es basa en sectors que ja tenien baixos salaris i que generaven poc de valor afegit abans de la recessió econòmica”, va explicar.
Tot i que la renda per capita és un dels principals indicadors de la situació social d’un territori, no és l’única. De fet, Goerlich explica al seu estudi que, “si bé és cert que amb abundants recursos monetaris és possible satisfer gran part de les necessitats bàsiques […], no està garantit que totes les necessitats que es consideren bàsiques en una societat moderna puguen ser satisfetes”.
Carència material
Es refereix a la pobresa material, un concepte que fa referència a “una pobresa de caràcter absolut” i analitza fins a quin punt la població té accés a uns béns materials considerats essencials. L’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), seguint les indicacions de l’estratègia Europa 2020, estableix els indicadors que determinen quan una llar es troba en una situació de carència material i el grau d’aquesta.
Així, es considera que una família està en aquesta situació quan no pot permetre’s anar-se’n de vacances almenys una setmana a l’any; no pot permetre’s almenys un àpat de carn, pollastre o peix cada dos dies; no pot mantindre la llar a una temperatura adequada els mesos d’hivern; no té capacitat per a fer front a despeses imprevistes; s’ha retardat en el pagament de despeses relacionades amb la vivenda principal (lloguer, hipoteca o rebuts); no pot permetre’s disposar d’un automòbil; no pot comprar un telèfon; no pot adquirir una televisió en color, i no pot permetre’s tindre una rentadora. Quan una llar compleix 4 o més d’aquestes característiques, es considera que pateix una carència material severa.
En aquesta situació de carència severa es troben el 2,9% de les llars valencianes; una xifra que s’ha reduït notablement respecte al 2017, quan la carència material severa afectava el 7,4%. No obstant això, el volum de famílies que pateixen alguns dels aspectes d’aquesta pobresa continua sent elevat.
De fet, el 40% de les llars valencianes no poden fer front a despeses imprevistes. Tot i que continua sent una xifra elevada, s’ha reduït en 9 punts percentuals en un any. A més, un 36% de les famílies no es poden permetre passar una setmana de vacances fora de casa almenys una setmana a l’any, i el 5% de les llars pateixen pobresa energètica i no poden mantindre la casa a una temperatura adient en hivern.
