La Xarxa de Ciutats per la Memòria demana que s'eliminen "obstacles legals" per a jutjar crims del franquisme

Les corporacions locals s'uneixen per a demanar que es modifique o es derogue la llei d'Amnistia i es pose  fi a la "impunitat"
26 febrer 2019 18:50h
L'alcalde de Pamplona, Joseba Asiron, ha subscrit el manifest en un acte públic realitzat en el Congrés dels Diputats. Imatge d'arxiu. / EUROPA PRESS

VALÈNCIA. La Xarxa de Ciutats per la Memòria i la Justícia ha acordat un manifest en què demana remoure els obstacles legals perquè es jutgen els crims comesos durant la dictadura franquista. València junt amb Pamplona, Barcelona, Cadis, Madrid, la Corunya, Rivas-Vaciamadrid, Vitòria i Saragossa han signat aquest dimarts un text en què sol·liciten que es modifique o es derogue la llei d'Amnistia i s'introduïsca el principi de legalitat internacional en el Codi Penal, de manera que "les víctimes puguen exercir el seu dret a la justícia a Espanya i ser reparades".

L'alcalde de Pamplona, Joseba Asiron, ha subscrit el manifest en un acte públic realitzat en el Congrés dels Diputats, on s'ha celebrat una reunió de la xarxa de ciutats, juntament amb els grups parlamentaris integrats en l'Intergrup per la Memòria i la Justícia del Congrés i del Parlament Europeu.

Es tracta d'una iniciativa impulsada en 2016 per l'Ajuntament de Pamplona amb l'objectiu de liderar una reivindicació col·lectiva per a "reinstaurar la memòria històrica dels qui van perdre la guerra, van ser silenciats durant 40 anys per la dictadura i 30 anys més per la Transició".

Recurs davant de l'arxivament

En el transcurs de la reunió, l'alcalde Asiron ha anunciat que Pamplona recorrerà davant el Tribunal Constitucional l'arxivament de la querella contra els crims del franquisme, com a pas previ per a poder accedir al Tribunal Europeu de Drets Humans, que exigeix que s'esgoten totes les vies prèvies de recursos estatals.

La querella de Pamplona va ser la primera presentada a nivell estatal contra crims del franquisme en una ciutat. En ella, l'ajuntament sol·licitava la investigació de fins a 309 morts i més de 1.000 empresonaments durant la Guerra Civil i el franquisme a Pamplona, i se centrava en 17 casos concrets, dels quals quatre, ja siga en primera persona o a través de familiars, es van adherir personalment a la denúncia.

En la seua intervenció l'alcalde ha destacat que un dels compromisos de Pamplona, amb el suport per la majoria del ple, és el de "buscar justícia pels crims del franquisme, tasca en la qual Pamplona es va posar a l'avantguarda de les ciutats estatals amb la presentació de la querella en 2017".

"Municipalisme contra la impunitat franquista"

Segons recull el manifest signat aquest dimarts, les corporacions locals que formen part de la Xarxa de Ciutats per la Memòria i la Justícia i els grups parlamentaris de l'Intergrup per la Memòria i la Justícia del Congrés i del Parlament Europeu es comprometen a "continuar impulsant les accions necessàries per a posar fi a aquesta situació d'impunitat".

A més de sol·licitar la modificació o derogació de la llei d'Amnistia, les ciutats signants insten el govern estatal a permetre l'extradició dels imputats en la querella que s'està tramitant a l'Argentina. A més, les ciutats s'emplacen a "continuar interposant en els jutjats querelles criminals contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista contra els seus veïns i veïnes" i "consolidar el municipalisme com a punta de llança contra la impunitat franquista".

next