VALÈNCIA. La Comissió de Seguiment del Protocol de col·laboració en matèria de política lingüística, en la qual participen els governs d’Euskadi, Galícia, Catalunya, Navarra, les Illes Balears i el País Valencià, ha celebrat aquest dimecres a l’Arxiu Històric d’Euskadi, a Bilbao, la seua reunió ordinària anual. Els executius de les sis autonomies amb llengües cooficials han acordat una declaració en la qual subratllen el seu “compromís de continuar treballant per una política lingüística eficaç”.
Aquesta és la Declaració de Bilbao:
Dotze anys després de la firma del Protocol de col·laboració en matèria de política lingüística per iniciativa dels governs de Catalunya, Euskadi i Galícia, actualment són ja sis els governs que el subscriuen, en sumar-s’hi posteriorment els de les Illes Balears, la Comunitat Valenciana i Navarra. Tots els governs signants comparteixen la perspectiva de multilingüisme, respecte mutu i acció decidida en favor de les llengües en situació de més debilitat.
Val a dir que l’objectiu fonamental d’aquest instrument de col·laboració és aconseguir l’assumpció plena de la realitat plurilingüe de l’Estat espanyol, principalment per part de les seues institucions, tant centrals com perifèriques, de manera que es trasllade a la realitat operativa i funcional de les diverses administracions dependents del Govern de l’Estat l’àmplia i elemental bateria d’obligacions i deures recollits a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, subscrita i ratificada per l’Estat espanyol.
I la realitat ens demostra cada dia que la nostra tasca activa i de vigilància i reivindicació continua sent necessària. Tan necessària com fa dotze anys, si no més.
En efecte, ens acostem al vinté aniversari de l’esmentada ratificació per part de l’Estat espanyol i ens preocupa sobretot que els informes de seguiment de la Carta Europea de les Llengües posen de manifest reiteradament els mateixos incompliments per part de l’Administració de l’Estat en àmbits de tanta rellevància com el de l’Administració de Justícia i el dels serveis de l’Administració central establerts en les comunitats autònomes amb dues llengües oficials.
És innegable que són molts els factors de risc que comprometen el desenvolupament present i futur de les nostres llengües i de la realitat plurilingüe que el mateix Estat espanyol reconeix en la seua Constitució, per la qual cosa hui és més necessari que mai que l’Administració de l’Estat, amb la coherència exigible a tot Estat democràtic, vetle per la protecció i la salvaguarda dels drets lingüístics i adopte les mesures necessàries per a complir les recomanacions que reiteradament recullen els informes del Comité d’Experts i les recomanacions adoptades pel Comité de Ministres del Consell d’Europa, per a garantir els drets lingüístics de la ciutadania.
La defensa dels drets lingüístics de la ciutadania i el foment de la diversitat lingüística a través de la promoció sistematitzada i eficaç de les llengües pròpies és una tasca que ha d’estar per damunt dels interessos polítics particulars o conjunturals, perquè s’inscriu en l’essència mateixa d’un estat democràtic. No es tracta d’una opció, sinó d’un imperatiu democràtic del màxim nivell, d’un objectiu evidentment legítim, reconegut i ratificat per les més altes institucions europees i estatals.
De fet, els signants d’aquest protocol i d’aquesta declaració treballem des de diverses sensibilitats i opcions polítiques, i operem en realitats molt diferents, però aquesta diversitat no ens suposa cap obstacle a l’hora de diagnosticar problemes i acordar conjuntament propostes de solució, precisament perquè actuem des del convenciment que la convivència entre les llengües i els seus parlants, el seu mutu coneixement i reconeixement, així com l’enriquiment recíproc, són valors del més profund calat democràtic. Ens mou igualment la certesa que el futur, però ara ja el mateix present, venen precisament de la mà del multilingüisme, la qual cosa equival a dir que el foment de les nostres llengües, tan exigible a l’Estat com a les nostres pròpies institucions, és una de les claus de volta de la convivència en les societats democràtiques modernes. I això és, en definitiva, allò a què aspirem.
D’acord amb tot això, les persones signants de la present declaració, responsables de la política lingüística dels nostres governs, instem el Govern resultant de la recent convocatòria electoral perquè, sense demora i en una atmosfera d’entesa i consens amb les institucions de les nostres comunitats, faça passos efectius per incorporar a la seua agenda política un pla eficaç orientat al compliment dels deures que l’Administració de l’Estat té envers les llengües oficials diferents del castellà. És una tasca que no admet demora, i per a la qual brindem, com hem fet sempre, la nostra col·laboració més resolta i la nostra contrastada voluntat d’acord.
En aquest mateix sentit, posem èmfasi en una de les línies mestres que, a parer nostre, haurien d’orientar l’actitud diligent i proactiva que reclamem del Govern de l’Estat: és de vital importància per a la convivència harmoniosa entre les llengües i els seus parlants que les autoritats de l’Estat adopten mesures pedagògiques i comunicatives eficaces de cara a l’assumpció per part de tot el conjunt de la ciutadania de l’Estat de la seua essencial realitat multilingüe, així com de la necessitat de promoció sostinguda de les llengües oficials en l’Estat espanyol com a clau per a un multilingüisme equilibrat i harmònic.
Finalment, els representants de política lingüística dels governs que subscrivim aquesta declaració ratifiquem i reforcem hui el nostre compromís de continuar treballant per una política lingüística resolta i eficaç, construïda sobre l’acord i amb la convivència lingüística i social com a nord.
Bilbao, 20 de novembre de 2019
