El famós vaixell de l’ONG Proactiva Open Arms està amarrat al moll de Barcelona sine die.
Bloquejat per la Direcció General de la Marina Mercant, que depén del Ministeri de Foment, després d’haver-hi sol·licitat les preceptives autoritzacions per salpar, els hi han estat denegades.
Argumenten –per justificar– les autoritats del ram que, l’embarcació no reuneix les condicions adients pel transport de passatgers i que no està clar si pot ocupar-se’n de la feina que fa. Que porten molts més refugiats dels que deurien a la nau i això és un gran risc. S’haurà d’esbrinar la qüestió i això porta temps.
El sarcasme, més gran no pot ser. La tripulació de l’«Open Arms» amb el seu capità al capdavant, Òscar Camps, afirmen que el descàrrec que donen les autoritats és una fal·làcia. Que el seu, no és un vaixell de passatgers sinó de salvament i que ells miren de salvar a totes les persones que poden perquè altrament tenen la mort assegurada.
Segons sembla les normes que ordenen la vida en la mar diuen, que quan un vaixell fa una acció de salvament, deu deixar en el port més proper a la persona o les persones rescatades.
Als refugiats de Líbia, per la seua fugida, tenen tancats els ports que els hi queden més a prop, que són Malta i Itàlia. Per tant «Open Arms» no té més remei que vindre fins a la península. Els voluntaris denuncien que es tracta d’una maniobra política i per la seua banda el Ministre de Foment J.Luís Àbalos que no hi ha cap maniobra i que tan sols es tracta d’un tema «administratiu».
El drama, dolor i patiment de tantíssimes persones és la vergonya d’Europa. Una Europa que no mou ni un dit i al damunt, a una ONG que està disposada a mullar-se i té els mitjans que calen per a desenvolupar el treball que han de fer, li barren el pas i li diuen “Tu estigues quiet que estaràs més guapo”. Hem perdut el sentit de la dignitat, de la solidaritat i estem vulnerant els Drets Humans. I així és com el fatxenda del Ministre de l’Interior italià Matteo Salvini, ix llançant les campanes al vol i dient «Eh que jo tenia raó? Ara si que ho ha entés el govern espanyol! Vítol, ja tenim un altre país que rebutja refugiats i immigrants!»
Costen escriure aquestes cròniques que deixen constància de les nostres vergonyes. Costa creure en una Europa usurpadora de béns i riqueses, durant molts anys, de l’Àfrica i que ara quan Àfrica està malmesa, ferida i agonitzant, Europa li tanca la porta. Costa creure en els grans parlaments que fan els representants dels organismes internacionals en els fòrums on es troben.
Però vaja, no es perdrà tot per a tots. Allò de la maniobra política pot ser que no vaja desencaminat. S’acosten eleccions i els interessos, de vegades, fan prendre mesures desmesurades als polítics. Potser algun membre –important, molt important– del govern, li convé que ara s’ature l’arribada de més persones desgraciades, i ha pres la decisió de parar-les.
Si de cas, pel seu benefici.
