Els mèdia a l’uníson celebren el ‘debut’ d’Elionor com a futura regina d’Espanya. Obliden, però, que la Constitució –la sacralitzada, intocable i ‘consensuada’ Carta Magna– de 1978, en una exhibició de masclisme sense rubor i ‘hereva’ –pel que es veu– de la llei Sàlica, dóna preeminència al baró (art. 57.1: “… la sucesión en el trono seguirà el orden de primogenitura, siendo preferido siempre –el subratllat és nostre– el varón a la mujer…) I, pel que sabem, els seus pares estan encara en edat de procrear… un baró.
On estan, ara, els constitucionalistes militants que miren la Constitució com la Bíblia i la defensen amb ungles i dents contra tot intent de ‘modificar-la’? Cóm s’entén un tal desplegament propagandístic per a atribuir-li la condició d’intocable? On queden els qui, a mata-degolla, han defensat la seua ‘inviolabilitat’ com abans –els mateixos– havien defensat, a vida i mort, la condició d’’eterns’ dels Principios Fundamentales del Movimiento…?
