Les cendres s’escampen per tot arreu i un home observa des de la indiferència tot el que queda per destruir. La tinta plora i els llibres finalment desapareixen, s’evaporen i, més tard, s’obliden. D’aquesta manera es desenvolupa un capítol del famós autor Ray Bradbury, en què cremar llibres era l’objectiu de cada bomber dins d’un estat distòpic.”Només es destruïen objectes! I els objectes no sofreixen (…) així que no hi havia cap raó per sentir-se després culpable. Tan sols es tractava d’una operació de neteja, de posar ordre”.
Al municipi d’Olocau, València, els veïns i veïnes organitzen una biblioteca autogestionada amb exemplars en diferents idiomes, entre ells el castellà, l’anglés, el francés o el valencià. Aquesta iniciativa, en què participaven diversos ciutadans, s’ha vist enfosquida des de fa quasi un any per un veí desconegut que es dedica a destruir i fer desaparéixer els llibres que no són del seu gust. Concretament els que segons el seu criteri estan escrits en llengua catalana. Aquests llibres han aparegut escampats per terra, sense fulles, estripats i amb unes lletres que, a causa de l’odi, queden dividides per la meitat.
Els atacs als llibres que es produeixen tant en Fahrenheit 451 com en altres distòpies són simplement el reflex materialitzat d’una lluita contra la cultura i el coneixement. En eixe context, el protagonista apareix encapçalant la figura de la intolerància, però sobretot, de la ignorància. Podem veure que la ignorància augmenta quan aquest individu, a més de destruir llibres d’escriptors catalans, també ha condemnat Ausiàs March a posar-se dins el bou de Falaris. Què hi ha més patriòtic que un bou?
Potser l’únic que sorprén és la manera explícita de portar a terme aquest atemptat contra la llengua i la literatura al País Valencià, en lloc de triar una manera més discreta, a cop de corbata i llei, per exemple. Però, no deixa de ser irònic que en una suposada defensa de l’idioma es practique un terrorisme literari cap al poeta medieval del Segle d’Or. Tant de bo aquesta actuació fóra la d’un bomber aïllat, un Montag condemnat a la reprovació de la resta, però la realitat ens demostra que més d’una persona cremaria uns quants exemplars. No sé si en els últims anys hem tingut un legat o una política “impecable”, però no deu ser així en l’educació si qualsevol persona acaba confonent autors de manera tan estrepitosa. Després de l’intent de boicot d’aquest mes per part de la ultradreta a l’Aplec del Camp de Túria, a Bétera, i amb l’ombra dels incidents durant la manifestació de l’any passat, preocupa l’ambient d’un 9 d’Octubre per al qual només falten huit dies. “No faces de la teua ignorància un argument” escrivia Fuster, i és que davant d’aquestes actuacions, les raons no acaben de ser massa importants.
