L''embolat animalista', sense discurs ni els cal

29 agost 2018 01:00h

Amb unes declaracions molt breus, Mónica Oltra entomà com pogué la pregunta sobre les denúncies fetes pel Pacma respecte a la reforma del reglament de bous al carrer, un procediment que està deixant absolutament clar que s'adaptarà a les demandes taurines deixant de banda la seguretat i el maltractament animal.

Aquesta denúncia ha tingut com a aspecte més rellevant l'esforç que s'està fent des de l'administració per a encaixar dins del reglament de bous al carrer formes d'abús pròpies de la tortura taurina a les places, com les classes pràctiques amb vedells que es matarien fora de la vista del públic i coses que ja es feien sense cobertura legal i amb les autoritats mirant cap a altra banda, com l'embolat de femelles o els correbous d'embolats.

El procediment està en mans de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, que depén directament de la Presidència de la Generalitat i que té com a responsable a l'exalcalde socialista de l'Elilana, José María Ángel.  La reforma ja estaria aprovada si la catifa vermella que havia estès pels taurins no s'haguera topat amb les polèmiques per tot allò que els toca una miqueta la butxaca, com la introducció de la persona veterinària responsable del bon "estat d'ús" dels bous durant els festejos o la d’un segon metge o metgessa per a atendre in situ.

Oltra, que no sabia massa d'allò que li estaven preguntant, tirà d'experiència davant dels micròfons i es refugià en els embolics procedimentals: "supose que serà un text que està en aquest moment en negociació i elaboració i que hi haja un text en elaboració no prejutja el resultat"; "hi ha una fase d'elaboració amb moltes propostes, amb molts col·lectius que tenen els seus interessos".

I, com que no sabia massa, no sabia que el senyor Ángel s'ha proposat continuar amb el llegendari nyap taurí valencià. No s'ha cansat d'explicar als taurins que la seua reforma del reglament serà la millor per a ells i ha decidit que tot allò que els agrade es pot donar per aprovat, sense que ho estiga.  Pel que fa a la fase d'elaboració de què parla Mónica Oltra, ha quedat reduïda només a allò que no els agrada i, pel que hem vist fins ara, podem pressuposar un resultat favorable a les exigències dels taurins. Mentre Ángel feia, desfeia i feia com si fera, els altres partits del Botànic no han considerat que pague la pena dir alguna cosa.

Alguns mitjans han convertit en "l'embolat animalista" les proclames d'Oltra: que si "aquest és un Consell que té al seu full de ruta la protecció dels animals", que si "això també s'ha de reflectir a les diferents normatives", que si "aquest és un govern que defensa una societat que no maltracta els seus animals i això tindrà un reflex a tota la normativa que s'aprove", o que "aquest Consell es caracteritza per ser un consell que lluita i es posiciona en contra del maltractament animal". El mateix repetit una i altra vegada.

I, de tot el que digué, allò de més clarificador és eixe "supose que", seguit de totes eixes paraules que mai quadren amb els fets, com ha passat amb la llei de benestar animal que restarà al calaix fins a les properes eleccions, els circs amb animals que també "es suposaven" abolits, el tir i arrossegament i la colombicultura subvencionades i protegides, el parany buscant i trobant formes d'ocultar-se darrere del cistell-malla… Amb tantes i tantes formes de maltractament i abús contra els animals omnipresent al País Valencià i, generalment, convertit en tradició i festa.

El "supose que" evidencia que no tenen discurs ni cap interès en tindre'l.  Ni tan sols tenen la més mínima intenció d'anar molt més enllà de les paraules perquè, en el fons, confien que aquesta qüestió no és rellevant quan ens posem davant d'una urna i més pels i les que confien en poder viure còmodament a l'ombra del PSOE, esperant que sempre siga l'ase dels cops. Ens veuen com a un T-Rex de Jurassic Park: si fan l'estaquirot, sempre hi haurà el José María Ángel o el Ramón Vilar de torn que els salve el cul.

Estem aprenent. Són quasi quatre anys per a adonar-se'n que ens tenen per una font de vots amb poc d'esforç i menys maldecaps i no en tenim altra que donar la volta a això. No poden restar al marge de les nostres protestes, hem de fer d'oposició a l'especisme transversal de les institucions, siga el militant i torero de l'àrea blava o el 'cara de pòquer', meninfotista i/o dimissionari de la roja (repartiu el PSPV com millor sapigueu, que jo en sé).

I, pel que fa als vots, ens han de deixar de comptar. Més encara quan tenim la possibilitat de posar animalistes allà dins per a impugnar eixe especisme transversal cada dia i cada hora, per a respondre la idea aquesta d'un reglament per a linxar animals que serà molt animalista perquè els del ja Botànic nasqueren animalistes.

next