La societat ha establert unes denominacions per a les distintes èpoques que les persones passem al llarg de la nostra vida, per encabir-nos en algun dels apartats i així organitzar unes pautes socials. Aquestes no deixen de banda tot el que fa referència al món del consum i de celebracions importants com el cas d’aniversaris de Noces d’Argent o Noces d’Or.
Tanmateix no és aquest el motiu que mou aquest escrit, ans el que el convoca és una sèrie de canvis que s’esdevenen en la parella quan les condicions físiques personals comencen a minvar i afecten, negativament, la convivència.
La nova fase en la qual entra el matrimoni que, a més, s’esdevé a poc a poc quasi sense adonar-se’n estrena un estil de relació i tracte completament diferent del que teníem abans, en la segona edat. El futur ve carregat de noves conductes i sorpreses que tendeixen a complicar la relació de la parella si no es capta aviat tot el que ens esdevé i posem els mitjans per fer possible que la resta de la nostra vida siga amb pau, harmonia i, fins i tot, feliç.
Un munt considerable de detalls de la vida quotidiana que abans semblaven no tindre gens d’importància, ara esdevenen qüestions importants. Per exemple: si un dels dos components de la parella ha començat a perdre oïda, l’altra persona ho haurà de tenir en compte per parlar-li una mica més fort. Però fins que qui ha de parlar més fort agafe l’hàbit de tindre en compte aquest detall, passa molt de temps fins que el sord escolte normal a qui no ho està. En la primera fase açò genera no poques situacions d’enuig i malentesos.
La relació de la parella ja ha entrat en una àmbit de retrets diaris que malmenen la possible harmonia en la qual vivia el matrimoni. Un enemic del qual pocs s’escapen és la manca de memòria. Aquest és un clàssic. Clàssic que també porta molts maldecaps, atès que en moments de conversa i comunicació entrebanca la conversa i la fa difícil, quan no la malmena i fa que allò que parlaven s’abandona.
El fet de preguntar a l’altre si sap on està tal cosa, perquè no sap on està o perquè no recorda on la va deixar la darrera vegada que la féu servir és un altre dels regals de la tercera edat. Atès que, majoritàriament, serà l’home qui consulta la dona (no ens enganyem, açò sol ser així) és ella qui contesta irada perquè troba que el seu home ho sabia perquè –tal volta– ja hi hagué una primera explicació.
La llista de situacions i casos que la vellesa fa saltar espurnes a la parella no la fem tota per no matar-vos d’avorriment, perquè no ens prengueu quimera i perquè molts de vosaltres ja esteu alliçonats.
No hi ha cap dubte que la vida està constantment donant-nos l’oportunitat d’haver d’aprendre i de no sentir-nos en un estatus on pensem que ja ho sabem tot. No, això no existeix. Però si la parella s’ho pren com un repte, amb paciència i amb el posat de posar-se sempre en el lloc de l’altre, qui sap si no s’hi recobraran espais d’estima i comprensió.
Estima i comprensió que –alguns– pensàvem perduts ja per a sempre i que ara, a la darrera edat, poden reviscolar per finalitzar la nostra passejada per la vida de la manera més digna i joiosa possible.
