Sembla que el títol de l’article sona a broma. Res més lluny, doncs PSPV i Podem són poregosos, a més de valencianistes febles que no es creuen això del valencià i, conseqüentment, ens deixen a les potes dels cavalls en conjuminar-se amb la dreta cavernícola, nacional-castellana, perquè als aspirants a trenta places de funcionaris per cobrir necessitats a Les Corts del País no se’ls exigeix saber l’idioma propi, cooficial en tot el territori, i només serà un mèrit i no un requisit, com hauria de ser. Així, si hom s’adreça a un empleat públic o a un departament en valencià, pagats per nosaltres, poden respondre-li, discrecionalment, com consideren.
Els valencianistes febles i remisos no s’ho creuen perquè addueixen peregrines raons inassolibles de tipus jurídic, ja que manifesten que contravindrien un acord previ amb els sindicats que no ho preveu. Davant el desficaci, els timorats, febles i remisos haurien d’explicar fil per randa a la ciutadania, als qui sí que ens ho creiem, des de quan és tancat l’acord esmentat, endemés dels acordants. Sabríem, així, a què atendre’ns, a fi que l’any vinent, a les votacions, obrem en conseqüència.
Probablement, les raons poden trobar-se més al fons, perquè la Conselleria de Justícia, en mans de la senyora Bravo a proposta del PSPV –que no n’amolla ni una en valencià– porta fenyent i allargassant, sine die, sense enllistar, el fet de dur a Les Corts, perquè s’aprove, la Llei de la Funció Pública, en la qual es podria acordar, com a precondiciól’acreditació prèvia de saber valencià per accedir a una plaça de funcionari de la Generalitat.
Tot i que la Llei de la Funció pública és primordial perquè l’administració, els funcionaris i els sindicats sàpiguen què atenir-se, podríem comprendre els ajornaments, per la seua complexitat. Però, allò que hom no comprén és per què, si l’acord és previ i la llei segueix el camí “oportú” que li han marcat, l’acord previ d’exigència de la capacitació del funcionari per atendre en la nostra llengua no ha estat aprovat mitjançant un decret del Consell, a fi que gats i gossos no bandegen l’idioma proferint descreences vers l’usuari.
L’assumpte porta cua i un servidor digué la seua, afirmant-ho, provant-ho a un article que podeu llegir ací mateix, de fa més de dos anys, on enraonava que el requisit lingüístic no és una prioritat per al Consell, tot i que a l’enlairada Constitució Espanyola del 78, vigent, obsoleta com tothom, al títol preliminar, article 3, apartat 2, resa que “les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes, d’acord amb els seus Estatuts”.
També a l’Estatut d’Autonomia, títol I, article, sisè apartat 1, que resa: “La llengua pròpia de la Comunitat […] és el valencià”; l’article nové, apartat 2: “[…] Així mateix, els ciutadans valencians tindran dret a dirigir-se a l’administració […] en qualsevol de les seus dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada”. Aquesta altra, a l’apartat 3 de l’article novè, que adrece als senyors president de la Generalitat, president de les Corts del País, senyora consellera de Justícia, que diu: “La Generalitat vetllarà per una administració de justícia sense demores indegudes i pròxima al ciutadà.”
Hauria de citar la Llei 4/1983 del 23 de novembre d’Ús i Ensenyament del Valencià però no ho faré; això sí, per tal d’assabentar-se qui no ho sàpiga i ho vulga, que s’adrece –si no disposeu tant del llibret de la Constitució del 78 com del de la Llei d’Ús del Valencià– a la Generalitat, a les Corts o la Conselleria de Justícia, això sí, en castellà, perquè els senyors polítics no han tingut temps de crear legislació perquè els pagats per la sobirania popular vos atenguen convenientment en valencià, la llengua cooficial i pròpia dels vostres i dels meus.
Si no acabe amb versos de l’Estellés em penediria, perquè el de Burjassot en té per a tots i de tot. “A Carles Salvador” “Oh l’amarga nit, l’extensa nit que ens cobria. Però el teu poble mantenia el gresol encès. Però les mares parien fills que aprenien de les teus pàgines la música de l’idioma…” Mural del País Valencià. Pobles del Mural.
