Com cada estiu arriba la temporada de la calor i estem segures perquè així ho anuncien els centres comercials i les retallades de servei en Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV).
Les persones de les poblacions i comarques del voltant de la ciutat de València passem de tindre quatre metros a l’hora a tenir-ne tres (o un a partir de les 21h) des de juliol fins a setembre. Aquesta rebaixa del servei en cap cas suposa una reducció del preu del bitllet, és clar.
Aquest “horari d’estiu” no sabem a quin motiu es deu però el patim tots els anys, per tant descartem el motiu de la millora en la qualitat del transport públic. Les usuàries del metro –tot i que siga estiu– necessitem seguir treballant, estudiant, anant a València, fer gestions, fer turisme, anar a la platja, als hospitals, comprar, etc.: recordeu allò tan valencià d’estiu tot el món viu.
Aquestes retallades ens obliguen a tindre pitjor oferta i pitjor qualitat i anar amuntegades precisament quan més calor fa. Tot això mentre ens repeteixen per megafonia que anar sense bitllet suposa una multa de 100 euros. Molta gent es veu obligada a agafar el cotxe privat, de manera que augmenten els embussos a l’entrada de València en hores punta.
Una bona política de transport públic és aquella que té una àmplia oferta horària, també per les nits, preus assequibles que et dissuadeixen d’agafar el cotxe privat. Potenciant el transport públic es prevenen molts accidents de trànsit; s’eviten embussos; es redueix la contaminació; es fomenta la lectura; es rebaixa l’estrès; no cal aparcar ni pagar pàrquings; es fa innecessària la construcció de més carreteres, com ara l’ampliació de la V21 imposada a l’horta nord, i se salva de l’asfalt la nostra apreciada i maltractada Horta. Compliríem així amb els objectius reconeguts en l’agenda 2030 de l’ONU per al desenvolupament sostenible: aconseguir ciutats i comunitats sostenibles, combatre el canvi climàtic, aconseguir una vida sana, consum responsable, accés a l’energia sostenible i reducció de les desigualtats, entre d’altres.
Sé que a alguns els resulta més profitós fer carreteres i autopistes de peatge i, tal vegada, siga aquest el veritable motiu de llevar-li utilitat al transport públic –tant metro com Renfe– i de no alliberar l’AP7, tot i que açò siga un càstig per a la ciutadania i les poblacions del País Valencià. A més, açò s’agreuja amb l’infrafinançament i l’espoli que patim des de fa anys, que ens condemna a pitjors infraestructures mentre des dels partits polítics amb sucursal a València ens demanen “assossec” en les nostres reivindicacions sobre el finançament.
Però hi ha una solució ben senzilla i participativa que consistiria a deixar decidir els valencians i valencianes sobre quins elements consideren prioritaris per invertir a les nostres comarques i quin model de transport públic prefereixen per ara i el futur.
Encarna Canet @EncarnaCanet
