En principi no estaria de més tenir consciència que cap persona fuig del seu país si no existeix un perill imminent de mort, com és el cas d’estar en guerra. No és l’economia el motiu principal si no hi hagués enfrontament bèl·lic allà on són, no s’hi llançarien a creuar camins, deserts, mars i arriscar-se a caure en mans d’especuladors que trafiquen amb les pasteres i les persones. I, a més, no saben on aniran a parar.
Alguns dels materials, minerals de gran vàlua i que escassegen ja en el “Primer” Món com: hidrocarburs, urani, or, argent, platí, coure, coltan o petroli i gas estan essent una de les causes per les quals fugen i fugiran els milions de persones que viuen en un infern.
Perquè nosaltres, el món desenvolupat i opulent ens manquen algunes coses que, ves per on, a Àfrica n’hi ha i algunes d’elles a manta. Doncs cal que reconquerim Àfrica!
Els EUA, l’OTAN, la CIA i altres forces paramilitars tracten de guanyar-se el favor del primers mandataris tot facilitant-los armament i suport militar. El Comandament d’Àfrica dels EUA (Africom) ja te instal·lades 50 bases militars per tot el continent. Altres centres de poder també ofereixen forces militars disfressades de lluita contra el terrorisme, estabilització de regions, missió humanitària, manteniment de la pau per aconseguir que les autoritats els òbriguen la porta i un cop dins és fer-se els amos i començar l’espoli. També els hi ofereixen inversions i préstecs. El cap d’estat està ben untat, però als qui protesten: canya! Els EUA han arribat a donar suport a accions d’escamots gihadistes, en llocs on aquestos desgavellats havien d’actuar i als americans els convenia.
Bé, en començar us he dit que hom fuig d’on és, sobretot si el seu país està en guerra. Doncs ací teniu un llistat aproximat dels països que estan en guerra –del tipus que siga– en el continent veí: Líbia, Nigèria, el Sudan, el Níger, Mali, Burundi, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Somàlia i altres amb guerres tribals, al capdavall guerres. La nostra cobdícia és la que promou aquestes massives migracions. S’estima que el 80% ixen fugint de les guerres.
Els prop de 60 milions de persones que, des de 1991 (la fi de l’URSS), han hagut d’abandonar les seues cases en el Pròxim Orient i Àfrica, ho han estat per guerres encapçalades per Nord-amèrica. Els migrants no poden triar el seu destí, depenen de qui els porte i del país que els acollirà.
Sembla que, de nou, les grans potències han représ el repartiment d’Àfrica, així com ho feren a la Conferència de Berlín l’any 1884 i ensems colonialisme i racisme (així com els anglesos l'”Apartheid”).
Occident s’ha proposat saquejar –de nou– el continent africà i està aplicant un model que sembla que vol arrasar-ho tot per a poder treure-li tot el suc que te Àfrica, que sembla que és molt. Una nova Àfrica han dissenyat per a la seua conveniència i el projecte ja està engegat.
Els mitjans no importen, les persones –natives o no– tampoc. La comèdia està en marxa amb totes les seues conseqüències.
Per la part que ens pertoca, siguem conseqüents.
