Una vegada més, hem escoltat la dreta, l’espanyola i la d’altres països, però especialment a la italiana, predicar el nazisme més pur i dur, el nazisme, en definitiva, perquè no hi ha un nazisme bla i un altre dur, hi ha nazisme i punt.
Hi han persones, per nomenar-les d’alguna manera pel simple fet de ser físicament com les demés, que, encara que no ho diguen, comparteixen aquells ideals inhumans. Paradoxalment, són persones que, la majoria d’elles, van a missa i es defineixen com a cristianes. Cristianes? A quin cristianisme es refereixen? Al que predica donar de menjar al famolenc, donar de beure a l’assedegat, donar hostatge al pelegrí, ensenyar a qui no sap…? D’eixe és evident que no, per tant cal preguntar-los: de quina religió sou? Perquè sembla més que el vostre referent és Hitler i no el Natzaré.
Si a l’ideari nazi substituïm jueu per emigrant tot quadra a la perfecció: És Mein Kampf el seu breviari, no el Nou Testament. Si analitzem les recents declaracions d’alguns dirigents del Partit Popular respecte l’acollida dels emigrants del vaixell Aquarius ni en el fons ni en la forma es diferencien substancialment en res d’aquells raonaments que justificaren l’aplicació de la solució final a l’Alemanya nazi que condemnà milions de persones a la mort més cruel, a l’extermini, per no ser com ells. Perquè, què hi ha darrere d’aquesta argumentació? Doncs ni més ni menys que el mateix que hi havia darrere dels raonaments de Heydrich, Himmler, Rudolf Hess i altres que una nit de cristalls trencats iniciaren l’extermini dels no aris.
A la conferència nazi de Wannsee no es pronuncià la paraula liquidació però sí, i molt, la frase: tractament especial que, poc després, hauria de crear els camps de concentració, indrets pareguts a aquells que hui hi ha a Líbia o Turquia mentre la Comunitat Europea mira cap a altra banda i envia milions d’euros per a que allí els concentren de forma pareguda als qui concentraven a Auschwitz, Chelmno, Bredtvet, Bogdanovka i altres fora d’Alemanya. Perquè que és el que hi ha a Darfur (el Sudan), al Txad, a Dadaan (Kènia), al Congo, a Mauritània o a Ruanda, per citar-ne uns pocs? Camps de concentració nascuts de la nova mentalitat ària.
Tal vegada acabem escoltant aquestes beatífiques ànimes que es peguen colps al pit el diumenges a missa: Nacht und Nebel, nit de boira, per a començar ja obertament a eliminar els deportats, perquè què és, es diga com es diga, el que hi ha darrere de frases com coladís d’emigrants, efecte crida i altres similars que els Goebbels actuals enginyen? El mateix que aquells, no hi ha altre missatge, no cap altra explicació.
El problema no es solucionarà amb concertines, bales de goma o de plom. El problema es solucionaria no ajudant els governs corruptes i colpistes a canvi del petroli, or, diamants, oli de palma o coltan i obligant aquests països a democratitzar-se a canvi d’ajuda. Però clar, així no hi hauria el negoci armamentístic que hi ha a canvi del qual s’espolia allò, els terrenys conreables i es desnona províncies senceres amb la facilitat actual. Acollir els passatgers de l’Aquarius és acollir les víctimes de tot allò, vol dir tot el contrari del que diuen els actuals feixistes espanyols, italians, francesos o de qualsevol altra nació i per això, encara que sols fóra per això, cal marcar diferències, cal que totes les persones de bé s’alegren i donen per ben empleats la part dels impostos que paguem per a salvar aquests desgraciats, perquè això sí que ens diferencia de debó de la brutalitat egoista i inhumana dels qui sols entenen la solidaritat respecte els poderosos, els rics i els lladres dels diners públics mentre escampen per l’aire l’encens dels aspectes més vils de la condició humana.
