Aquesta setmana es complix el 32 aniversari de l’accident de Txernòbil, sense que encara tinguen resolts allí els problemes que va originar i ací el govern espanyol pretén allargar encara més el funcionament de les caducades centrals nuclears del país. Ara mateix vol aprovar l’ATI (Magatzem Transitori Individual de Residus Nuclears) i amb això després voldrà allargar el permís de funcionament, que arriba fins al 2021.
Davant tal disbarat, el ecologistes diem:
1) L’ATI no és necessari perquè Cofrents seguisca funcionant fins als 40 anys de vida. La piscina de combustible gastat tindria capacitat suficient per a albergar els elements combustibles que s’extraguen del nucli en cada recàrrega si no es dipositaren en la piscina peces que es poden emmagatzemar en sec.
La proposta del titular de trossejar la barres de control i els canals de combustible és un avanç però resulta insuficient. Aqueixes peces podrien emmagatzemar-se en sec, la qual cosa habilitaria espai en la piscina fins al cicle número 22, de manera que donaria temps perquè funcione la central sense construir l’ATI fins a 2021 i s’arribaria al final del seu permís d’explotació.
En lloc de construir l’ATI bastarà a extraure aqueixes peces, la qual cosa alliberarà espai suficient i farà innecessària la construcció de l’ATI. En existir alternatives menys danyoses i oneroses, han de prendre’s, en lloc de realitzar aquest projecte.
2) Els riscos d’inundació davant del trencament de la presa de Contreras, aigües a dalt del Cabriel i del riu Xúquer, segueixen sense aclarir-se ni buidar-se en l’estudi d’impacte ambiental. No s’assenyala quines mesures es prendran per a evitar aquest risc. De fet, aquesta presa ja perd un gran volum d’aigua a causa dels avencs que apareixen en aquesta zona càrstica. La seguretat de l’embassament no està a l’altura del que es necessitaria per a garantir la seguretat de la central nuclear.
3) En l’estudi d’impacte ambiental s’assegura que es valoraran els impactes de la construcció de l’ATI en la ZEPA propera i en la fauna de la zona. No obstant açò, no sembla suficient assegurar que es realitzaran estudis en lloc de tenir una avaluació fiable que mostre que la construcció de l’ATI no tindrà impactes sobre la ZEPA i la fauna. No sembla lògic que el moviment de maquinària pesada no tinga cap efecte sobre el mitjà natural proper.
4) L’EIA hauria de també estudiar l’impacte de l’operació de l’ATI, amb les seues emissions radioactives constants al medi ambient. Avaluant especialment el que pot afectar a la salut dels treballadors, les poblacions properes i les que rega el Xúquer.
5) Així mateix, hauria de posar-se sobre la taula un pla d’emergència que puga reduir els danys en cas de fuita radioactiva de l’ATI, per exemple, pel trencament d’un contenidor o per inundació màxima.
6) A més, construir un ATI pot afavorir que s’allargue la vida útil d’aquesta central nuclear obsoleta, contaminant i perillosa. De fet, donats els molts anys de funcionament en condicions extremes de temperatura, pressió i radioactivitat, aquesta central pateix cada vegada un major nombre i gravetat d’accidents. Els últims importants van ocórrer fa tan sols uns mesos, quan va haver de parar durant setmanes per a extraure una vàlvula trencada del circuit del reactor i, a continuació, va haver de parar una altra vegada per a reparar els accionaments hidràulics de les barres de control, tots dos accidents potencialment greus. Esment especial mereix el disseny d’aquestes barres de control, que estan accionades des de baix del nucli i per gravetat tendeixen a caure i eixir-se d’ell; és un disseny poc intel·ligent i totalment obsolet, que pot complicar exponencialment un accident nuclear si es perd el control i suport de les barres.
7) I tot aqueix risc resulta absolutament innecessari perquè a la Comunitat Valenciana tenim energia solar de sobres i és amb diferència la principal font primària autòctona, simplement cobrint amb plaques fotovoltaiques les teulades dels nostres habitatges ens permetria autoabastir-nos d’electricitat i tancar definitivament l’antiquada central nuclear de Cofrents, cosa que als preus actuals de les plaques ja resulta fins i tot rendible econòmicament i s’amortitzaria, amb una llei justa, en uns 5 anys (i la vida útil de les plaques supera els 25). És una vergonya que Alemanya, amb un 30% menys de sol, tinga instal·lada 8 vegades més energia solar fotovoltaica que Espanya.
Finalment, nosaltres estem presentant les al·legacions anteriors i demanant la Declaració d’Impacte Ambiental Negativa i la denegació del projecte de construcció de l’ATI. I, per “celebrar” l’aniversari de Txernòbil, invitem els qui volen el tancament definitiu de la central nuclear de Cofrents que les presenten també, aquestes mateixes o altres semblants, en la Delegació del Govern en la CV (Joaquín Ballester, 39-4a, 46009-València).
