He llegit amb molt de plaer les declaracions d’Escola Valenciana segons les quals “negar la unitat de la llengua és com afirmar que la Terra és plana, perquè els dos casos compten amb la comunitat científica competent”. El secessionisme lingüístic, després de tants anys, segueix enfrontant-se a la veritat científica, impulsat per forces polítiques molt conegudes que sempre han cregut trobar-hi una mina de vots. I. encara que ens coste de creure i ens faça riure, també hi ha hui en dia gent que s’encabota a desafiar l’altra evidència científica, la de la forma redona del nostre planeta.
A la pàgina web https://theflatearthsociety.org/ es pot trobar informació sobre una curiosíssima organització, la Flat Earth Society (Societat de la Terra Plana), que nega l’esfericitat de la Terra i afirma que les imatges que ens envien diàriament els satèl·lits no són altra cosa que trucatges fotogràfics i vídeos manipulats que ens mantenen constantment enganyats. Fent ús d’un llenguatge esotèric, afirmen coses tan al·lucinants com que la gravetat no existeix, ni tampoc el Pol Sud (l’Antàrtida és una barrera de gel que circumda tot el món conegut), i que l’home no ha anat mai a la Lluna, sinó que les presumptes fotos de l’arribada dels americans es prengueren en un desert on s’organitzà el muntatge.
Tot açò ens pot semblar destrellatat i fer-nos riure. Però pensem que en l’altre àmbit a què ens referíem, el lingüístic, les postures acientífiques han estat utilitzades políticament, quan els seus defensors han manat (i ara que estan en l’oposició), per a impedir la normalització del valencià i per aconseguir vots, presentant-se com els defensors de la “valenciania” enfront dels “renegats catalanistes”.
I el més indignant és que molts d’ells tenen clara, a nivell personal, la veritat científica, però políticament els interessa defensar el contrari. El professor Sanchis Guarner deia que li semblava una immoralitat la postura del senador Manuel Broseta, d’UCD, segons el qual “una cosa és la veritat científica i l’altra la veritat política”.
Esperem que no arribe mai el dia que als defensors de la unitat de la llengua ens passe com a Galileu, que fou jutjat per les seues idees i que, cinc-cents anys després, els mateixos que el jutjaren reconegueren que tenia raó.
