Gregori

19 desembre 2017 01:00h

Ja no recorde quan vaig sentir el mot "kafkià". Segurament gairebé tota la meua vida.

Franz Kafka és, sens dubte, un escriptor excepcional. Té una tècnica envejable i una visió de la realitat aterridora. Acabe de mirar la interpretació que li donen en la seua obra sublim, que és La Metamorfosi. Evidentment, no estic d'acord amb aquesta interpretació que, més o menys, és acceptada per una gran majoria. 

En gairebé totes les meues conferències trac a la palestra la possibilitat de fer un canvi en les nostres vides. Sí, canviar-nos per un altre animal. Però clar, això resulta una cosa kafkiana. Cap persona es canviaria per un porc, una vedella o un peix. És quelcom evident.

Gregori va despertar un dia tombat al seu llit, estés sobre el mateix matalàs on va gitar-se la nit anterior. Però, alguna cosa havia canviat. El canvi era terrible. El seu cos ja no era humà. Era un insecte. I els insectes són, potser, el tipus d'animal més miserable del nostre planeta. Kafka troba aquí, en aquest límit, un símil colpidor. De la nit al dia, una persona pateix una transformació: deixa el seu estatus plàcid i arriba a un estatus preocupant, tot tenint en compte que ell és el mateix. La seua raó és la mateixa. La família de Gregori, però, no ho pot creure. On és Gregori? El deixen tancat a la seua habitació, esperant no se sap ben bé què, i qualsevol de les seues aparicions a la casa és viscuda amb por i preocupació. Gregori no pot articular cap paraula, però té sentiments, els mateixos que abans. Ell vol continuar mantenint la seua família, com ho havia fet des que aquesta va caure en la desgràcia dels deutes. La incomprensió cap a Gregori és palesa. Ningú vol ni tan sols acostar-se a ell. L'insecte acaba sent un destorb. Només té un camí.

Un dia Frank Kafka va visitar l'aquari de Berlín. Aleshores va mirar els peixos que hi nedaven i va dir-los: "Ara almenys puc mirar-vos en pau, ja no us menge". I va pensar: "Sóc vegetarià". La mort de Gregori en La Metamorfosi és la mort de tots els animals, que dia rere dia passa per les nostres consciències, tot i que no ho sabem. 

Frank Kafka era un visionari. Un home honrat. En veritat creia en la llibertat i la pau. També en la felicitat. Tu també hi pots creure.

next