Juan Carlos Monedero, ideòleg de Podemos, ha comparat l’estratègia de l’independentisme amb la d’ETA. Dies abans, Domènech i Iglesias havien acusat l’independentisme d'”oferir un espai d’actuació”, el primer, i de “despertar” el feixisme, el segon. De les tres declaracions, la d’Iglesias i la del seu escolanet català són fruït de l’estratègia per a donar una visió distorsionada del moviment revolucionari català que des del seu naixement aquest espai de l’esquerra revisionista nacionalista espanyola està fent per a manipular els progressistes espanyols i catalans. Però la de Monedero va més enllà: directament criminalitza el moviment independentista, tal com fan Aznar, Vox, Albiol o el PP, i no és d’estranyar la coincidència entre aquest fosc representant del totalitarisme d’esquerres i l’extrema dreta espanyola.
De fet, quan el periodista li demana explicacions, Monedero diu que és la conseqüència lògica que es treu d’analitzar els fets. Efectivament, és la lògica la base dels règims criminals que al segle XX es van instaurar a Europa. Al cap i a la fi, tant el totalitarisme d’esquerres com el de dretes tenen la seva base en la concepció de modernitat de finals del segle XIX, de la creença cega en el cientisme i el poder de la màquina; en definitiva, en l’aplicació de la lògica més descarnada com a base de l’enginyeria social. Concretament, les esquerres van caure en el totalitarisme en deixar d’aplicar el materialisme dialèctic de Marx i les ensenyances dels “manuscrits econòmics i filosòfics” i substituir-los per la lògica inherent al concepte de dictadura del proletariat i el paper dirigent de les elits revolucionàries, cosa que donà lloc a un sistema de partit únic, que lògicament va haver de mantenir els seus programes quinquennals i el control de la població mitjançant el terror més absolut. Però això sí que era lògic perquè hom actuava en nom d’un bé major. Com ho és a la Corea actual, com ho era a l’Alemanya nazi. O com ho és ara la lògica dels mercats, on el benefici és el bé suprem i tot s’ha d’alinear en eixe sentit. No importa si s’han de rescatar bancs a base de retallar drets, no importa si s’han de muntar guerres per tal de mantenir els guanys de les grans empreses. Al remat, és la lògica dels mercats el que és important.
La societat no es pot explicar en termes de lògica, si així fos, fa temps que l’1% que té la riquesa del món hauria estat destruït, perquè no hi ha cosa menys lògica que aquest percentatge de mort. Però les societats humanes no són lògiques, expressen els sentiments de les persones que les componen, són diverses, tenen esperances no mesurables, hi ha bens immaterials que no es poden quantificar. Afortunadament, les societats no funcionen de forma lògica, funcionen amb grans dosis de renúncia i solidaritat, sobretot les més humils. La lògica tendeix a carregar-se tot açò.
La lògica de Monedero i les manipulacions d’Iglesias i Domènech estan intentant aturar un moviment de redreçament nacional profundament democràtic, per a una major glòria d’una Espanya corrupta i extremadament antisocial. Açò, ves per on, si és il·lògic en un partit que es diu d’esquerres i treballa per a les classes populars. Supose que algun dia sabrem perquè Podemos i Els Comuns van actuar com ho estan fent, tot i que cada dia són més clares les senyals que indiquen a qui serveixen.
Bonaventura Casanova
