Sobre el procés (II)

27 setembre 2017 01:00h

“Si nosaltres callem, qui parlarà?”

.-MIQUEL MARTÍ I POL-

Sobre el procés que estem vivint, he escoltat molts comentaris de la gent al bar, al carrer, al metro, etc... dient: “A mi em dóna el mateix, si volen que se’n vagen”, i d’altres frases per l’estil. Però, jo pense que això no és tan banal, Catalunya no és el mateix que qualsevol autonomia de l’Estat i dic açò sense menysprear ningú. Reconec que no vull que se’n vagen (de manera egoista, és clar).Tanmateix, estic convençut que tenen tot el dret a decidir què fan i més encara quan han rebut mostres de rebuig i d’incomprensió per tot arreu de l’estat espanyol.

Pense que Catalunya és el veritable motor de l’estat espanyol, sobretot en les principals activitats econòmiques (Indústria, Tecnologia, Turisme...) i, de fet, representen més del vint per cent del total. Un motor que, si deixés de funcionar, no puc ni esbrinar les conseqüències que això comportaria per a la resta. La davallada del PIB espanyol de ben segur que seria espectacular. No vull ni pensar-ho...

Davant de tot aquest panorama que ens espera, si ningú no li posa remei, el govern de Rajoy, mitjançant una Ordre ministerial de Montoro, fa pocs dies li ha donat un ultimàtum a la Generalitat, amenaçant-los d'assumir els pagaments dels funcionaris i dels proveïdors, aplicant l’article 155 de la Constitució espanyola, per la via de servei. Suspendre l’autonomia sense dir-ho... El govern català ha presentat un recurs al Suprem, que ha estat acceptat a tràmit, però això no ha suposat la suspensió cautelar de l’Ordre. Com es pot veure, la vara de mesurar no és la mateixa, doncs, les lleis que va aprovar el Parlament de Catalunya (del Referèndum i de Transistorietat) van ser suspeses en poques hores...

D’altra banda, estan desplaçant al territori català policies d’altres regions. Estan escorcollant impremtes per a trobar material de propaganda del referèndum, clausurant webs, prohibint anuncis, fent registres, sense cap ordre judicial, als diaris i a les empreses del sector de publicitat i de missatgeria, passant-se per l’entrecuix totes les garanties, la llibertat d’expressió, etc., cercant com a bojos on estan les urnes i les paperetes. A més a més, estan amenaçant de posar en marxa mesures més greus, com ara empresonar els dirigents catalans més significatius. El 20 de setembre van escorcollar les dependències de la Conselleria d’Economia de la Generalitat, així com la d’Afers Exteriors i la de l’Agència Tributària Catalana i van procedir a detenir catorze alts càrrecs d’aquests departaments alhora que van expropiar material informàtic i propagandístic. La gent ha sortit al carrer mentre que els cossos de seguretat estan davant de la seu de la CUP, esperant l’ordre judicial per a procedir a l’escorcoll de les dependències del grup polític. Tot és com un mal somni, les urnes són antidemocràtiques, mentre que els escorcolls, les amenaces, les prohibicions, la censura i el retall de les llibertats és la Democràcia. Tot és com el món a l’inrevés!

Puigdemont, Junqueras, Ada Colau i la Forcadell van lliurar una carta al Rei i a Mariano Rajoy en què els comunicaven que ajornarien el Referèndum si ells el pactaven però van rebre la mateixa contestació que sempre: “Nosaltres tenim raó i el referèndum és il·legal per anticonstitucional!”.

Les darreres notícies no poden ser més negatives, amb la intervenció del finançament de la Generalitat i el més recent dels Mossos d’Esquadra, a càrrec de la Fiscalia General de l’Estat, que ha nomenat el núm. 3 del Ministeri de l’Interior (un coronel de la Guàrdia Civil en actiu) per a coordinar els cossos de seguretat (policies). Aquesta ha estat la darrera acció de l’estat espanyol per a impedir que la gent vote l’1 d’octubre...

Tot açò és el que hi ha fins a avui. Demà pot ser que la situació siga encara més greu... I ara ve la pregunta del milió: “Què passarà després de l’1 d’octubre?”

Si pot ser, la contestaré ben aviat, a la darrera entrega d’aquest article.

next