Pobre home, tan sabut i setciències que el fèiem i ara resulta que ell només sap de política. Així ho manifestà en set ocasions la primera vegada que va acudir a testificar.
Aquesta tàctica ja és vella. És una mena de norma dins el PP. Quan va dimitir Luis Bárcenas, els alts càrrecs del partit que eren entrevistats al respecte, al·ludien que ells –el seu partit– no tenien res a veure amb eixe senyor . Que en Bárcenas ja no era membre del Partit Popular i, per tant, si volien saber alguna cosa que li ho preguntaren a ell.
Aquest cinisme sistematitzat i utilitzat com a eina de defensa, despista l’interlocutor i l’han ben utilitzat molts «peperos» i li han tret el suc fins la darrera gota.
Però tornem a l’ús i abús (recordem que ho digué fins a set vegades) que féu el senyor Rajoy d’ella i que no entenem com cap dels togats presents en la vista no el va desemmascarar i no va reconduir aquesta mena de mantra per tal d’enfrontar-lo davant la responsabilitat que li escau en tant que cap del Govern.
Que el cap del govern es vulga arrecerar ara amb aquest argument tan feble és inadmissible. Com també és incomprensible que cap dels presents no li diguera que canviés de disc que aquest ja era ben ratllat de tant de gastar-lo.
Com es pot destriar el que és polític del que és econòmic? O el que és repartiment de càrrecs? O posem per cas el calendari d’activitats. Si precisament la caixa és el suport (i continua essent-ho) que, administrada com cal, farà possible el funcionament de la vida dels diversos cossos del partit.
Conclusió evident de primer d’EGB; en un partit TOT ÉS POLÍTICA. És la seua essència i aconseguir el poder, el seu objectiu. El responsable de tot el que allà es cou i cap visible de la formació és el seu president. Això que ho diga un militant que tota la seua feina, en el partit, és obrir la seu el dimecres i el divendres, val. O aquell altre a qui li han encarregat anar a tots els actes dels altres partits locals, d’acord. Però que un president de partit – ensems ho és del govern!– agafe aquesta sortida? Vinga home, que ja fa anys que deixarem de pentinar-nos!
Per tant, aquesta tossuda i obstinada posició va voler donar a entendre, per banda del gallec, que ell no té res a veure en la caixa B ni en cap caixa “porque el, sólo se ocupa de política y no sabe nada de dinero” és una fal·làcia. Perquè ell sap –al respecte– que encara que no l’hagués de tenir al seu càrrec ni l’hagués de manipular, existia l’esmentada caixa i quina cosa –o coses– es feien amb els seus fons.
Certament que ha quedat ben palesa la seua habilitat per esmunyir-se’n i mostrar així que qui vulga treure-li alguna cosa s’ho haurà de preparar a consciència.
Per altre cantó, el jutjat sembla que no pot evitar –atesa la personalitat que s’està jutjant– tenir alguna condescendència (per exemple, la ubicació del testimoni de Mariano Rajoy –que això no va enlloc– i altres detalls de què no hem pogut adonar-nos-en) que afavoreix que el personatge s’empodere més.
Tot plegat, un espectacle depriment on la justícia estava pegant una becadeta i el personal ho va aprofitar per fer una comèdia.
