La mostra que els ciutadans poden visitar al Centre Cultural La Nau ens proporciona una visió molt rigorosa de com El Saler, que és un espai de gran rellevància mediambiental, es va salvar del procés especulatiu i dels projectes que implicaven la seua progressiva degradació. S’ha tingut cura a l’hora d’escollir els materials per tal d’evitar protagonismes que pogueren crear greuges i, al meu parer, s’ha obrat amb rigor.
Des de les iniciatives ciutadanes a les fetes per professionals de l’arquitectura i l’urbanisme o, també, de la intervenció de la premsa, aquella que va apostar clarament per aturar el procés especulatiu, fins al canvi de criteri de l’Ajuntament nascut de les urnes, va haver-hi un autèntic moviment cívic que confluí a principis dels anys vuitanta i avui podem ja valorar en la seua mesura i importància que tingué en salvar un espai natural cabdal al nostre país..
D’aquell procés urbanitzador insostenible resten, però, alguns efectes. Així tenim uns blocs o torres de vivendes, gran part de segona residència, un nucli de vivendes unifalimiars conegut com “La Casba”, un Parador de Turisme i l’ hotel de luxe “Sidi Saler”, aquest darrer hui tancat. El cas és que en allò que afecta les construccions, o siga d’habitatges, tant en blocs com el nucli més blanet que representa “La Casba”, les posicions respectives de les organitzacions ecologistes i aquelles que sostenen els veïns, que estan arrelats i han generat vincles humans amb la natura, és contradictori i present.
Per una banda, l’ecologisme organitzat, com a tal, de moment demana que l’hotel Siti Saler siga enderrocat i el qualifica d’”Algarrobico” valencià. Els veïns i la seua associació consideren que, en compte d’enderrocar, allò que cal és convertir l’ immoble en un conjunt afecte a un fi públic i social, en considerar que la construcció es pot reconvertir. Quant a les vivendes també hi ha interessos oposats, uns preveuen una futura expropiació mentre que els veïns i usuaris al·leguen que són un conjunt humà arrelat.
De vegades, doncs, la realitat o els interessos contradictoris ens plantegen dilemes difícils: Fins on cal arribar en situacions heretades del passat? D’acord, les situacions creades que afecten comunitats assentades al territori van nàixer d0unes decisions errònies, puix afectaven una part del Parc de la Devesa. Al moment actual, però, les persones que formen els col·lectiu de veïns també tenen uns drets i uns valors. Com he dit és difícil trobar una alternativa. En aquest punt hem de recórrer a un vell concepte: el de “fer justícia”; una cosa ben diferent a deixar-ho en mans dels tribunals. Aleshores, hi ha un conflicte entre ciutadans, entre les opinions que aposten pel l’ecologia com un valor absolut i els de gent que viu en un espai natural i que, alhora, vol seguir vivint en ell però gaudint dels avantatges socials i urbans de la nostra època.
El problema demana trellat, diàleg. De moment em limite a anunciar l’estat de la qüestió. No dec, ni puc, fer una altra cosa.
