A les sis de la vesprada, tots a casa

Un dels canvis que vol posar en marxa el nou govern d’Espanya és el dels horaris laborals. Sembla que va havent-hi un consens en els distints àmbits de la nostra societat i segurament alguna passera es podrà fer.

Per començar, s’hauria de mamprendre pel fus horari i posar-lo allà on cal, o allà on estava abans que el dictador que governà Espanya durant massa anys tingué el caprici de posar-lo al mateix que Alemanya, encara que a la Península Ibèrica li’n pertoca el corresponent al del meridià de Greenwich. A més, deixar passar un temps considerable perquè ens acostumàrem al canvi i després, més endavant, entrar a organitzar, això sí, amb els sectors implicats asseguts a la taula, el tema dels horaris laborals i com fer que siga possible el treball, de la parella que té treball i té fills, i també els pares o mares que són ells sols i tenen fills. És a dir, aconseguir allò que darrerament se’n parla molt: conciliació.

Sembla que d’entrada la primera alternativa que hom hi veu seria la jornada continuada que moltes empreses podrien enllestir però altres no. Compte amb les justificacions precipitades. Hom veu més possible aplicar aquest sistema en el sector productiu més que no pas en el de servei. Atenció, perquè hi ha empreses de serveis en alimentació (cadenes de supermercats), que en les seues tendes ja tenen incorporada la jornada continuada. Açò, evidentment, no vol dir que totes les empreses de serveis ho podran fer, però cal fer servir l’enginy i la raó per trobar les maneres d’anar avançant en quelcom que sembla, excepcionalment, beneficiós per a les dues part afectades.

En tots els casos que coneixem on es dóna la jornada continuada, eixien guanyant ambdues parts; la patronal i els treballadors. El fet de treballar d’un tiró –amb un descans de 15’– i saber que si has entrat a treballar a les 7, a les 3 te’n tornaràs a ta casa, genera una dinàmica i una disposició en el treballador d’efectes positius. Està comprovat que millora el rendiment de les persones empleades.

Hi ha constància també, a les empreses que ja tenen en marxa aquest horari, de millores en la producció i la mà d’obra també manifesta la conveniència del sistema. I si tants països d’Europa ho poden fer, nosaltres també ho hem de poder fer; no?.

És cert que segons la localització del país, aquest pot determinar, i de fet determina, un modus vivendi, cultura, costums, diversions, horaris i tipus d’alimentació. Però tampoc és necessari que copiem tot el que fan altres països de climatologia i cultures diverses. El que sembla clar, i en aquest aspecte coincideixen tots els especialistes, és que a Espanya, s’hi dedica massa hores a la jornada laboral i racionalitzant els procediments es poden aconseguir els mateixos (inclús algunes persones afirmen que millors) resultats amb menys hores de dedicació.