Val a dir que, en concret, França és un país que darrerament ha patit molts atemptats terroristes d’alguns escamots, i persones, que se’n diuen islamistes i que possiblement no viuen ni practiquen els postulats de Mahoma. Aquesta situació de permanent assejament, ni que siga psicològic, fa que algunes autoritats prenguen mesures destarifades contra els seguidors d’Al·là, i més en concret contra la manera en què van vestides algunes dones d’aquest corrent religiós.
Així, la peça dissenyada especialment perquè les dones, de les quals estem parlant, prenguen el bany i que hom ha batejat com a burkini, ha estat prohibida en deu o més platges franceses per decisió de les autoritats municipals. Sembla que el motiu més important que manifesten és la dificultat que suposaria identificar alguna d’aquestes dones en el cas que, portant aquesta vestimenta, feren alguna malifeta.
Les autoritats de rang superior també hi han hagut d’intervenir. Fins el Consell d’Estat s’ha pronunciat sobre el veto al burkini per anul·lar la prohibiciò al municipi de Villeneuven Loubet. Decisió que caldria marcar com a precedent i per tant afectar tots els llocs on existeix la prohibició, però alguns d’ells ja han manifestat que mentre el Consell d’Estat no ho prohibisca, específicament, per a la seua localitat, mantindran el veto al burkini . La Lliga dels Drets Humans, el Partit i les Joventuts Socialistes i la ministra de Sanitat han fet una crida a la sensatesa i tranquil·litat, i sobretot evitar estigmatitzar cap persona per les greus conseqüències socials i d’integració que això pot portar. També per la desproporció entre el fet i la pena aplicada. Ací, potser, està caient en un parany que el DAESH (acrònim d’Estat Islàmic) estiga rendibilitzant quan la premsa de mig món treu la foto d’un gendarme multant, en la platja, una dona que portava l’esmentada peça de bany.
Axí, la premsa vulgar i sensacionalista ha trobat una font de material on traure-li el suc a la llima i ha amplificat un fet tan simple com que una dona entre a la mar vestida (a la platja del Postiguet d’Alacant va ocórrer aquest fet, i no ha esdevingut cap terratrémol; ni geofísic ni polític) perquè és així com li ve de gust, i no hauríem de magnificar més. Altrament, estaríem fent-los un favor als bèsties del DAESH i fent-ne un gra massa d’una qüestió que no hauria ni d’arribar a aquesta qualificació.
Molt de compte amb les mesures que s’hi prenen, perquè si no es fila prim, el remei que s’hi aplique pot esdevenir un bumerang. Serenor i molt de seny és el que cal perquè, en aquest cas, no hi ha motiu per a preocupar-se ni posar-se nerviosos. Ens fem càrrec que a França estan els ànims molt escaldats, i amb poc en tenen prou.
Tot i això, ja podríem donar gràcies, si totes les malifetes que ens esperen, de banda d’aquesta gentola –organitzada o actuant per lliure–, foren de la importància que ens ocupa,
