Amb aquesta mesura, MSF pretén protestar per la “nociva política migratòria, basada en la dissuasió i en allunyar al màxim possible de les seues costes els que fugen de la guerra i el sofriment”, afirma l’organització humanitària.
A partir de la data adés esmentada, no percebran cap ajut de la UE, però portaran a terme els projectes que tenen enllestits amb partides ja concedides. A més, a partir d’ara el col·lectiu tampoc no optarà a cap ajut per a executar els seus projectes.
Aquest gest li suposarà renunciar a uns 60 milions d’euros a l’any que és el que rep de la UE i d’alguns dels seus estats membres.
El gest vol posar en evidència els països europeus i a la mateixa UE, atés que proposen, en la seua nova política en matèria d’asil i migracions, un nou marc europeu de migració i cooperació al desenvolupament. Aquest nou espai contempla afegir als dos aspectes ja considerats, també el de desenvolupament. Castigant, en els acords comercials, a tercers països que no cooperen amb els criteris i normes que determine la UE per a les migracions.
El secretari general internacional d’MSF en Jerôme Oberreit, ha manifestat que: «Les polítiques dissuasives que Europa presenta a l’opinió pública com a solucions «humanitàries» han agreujat el patiment de les persones que necessiten ajuda. Aquestes polítiques no tenen res d’humanitari, no han de convertir-se en la norma i han de ser denunciades»
“És que l’única oferta que Europa pot fer als refugiats és que es queden en els països d’on fugen desesperats? De nou, la prioritat d’Europa no és donar-los la millor protecció disponible, sinó mantenir-los ben lluny amb l’eficiència més gran possible”, denuncia Oberreit.
MSF sembla que ha esclatat des que la UE va fer el vergonyant pacte amb Turquia per tornar a aquest país els refugiats que arriben a les costes europees. Pensa aquesta organització –i no sense motius– que el pacte pot capgirar el concepte de refugiat i la protecció a les persones en perill. A més, pot crear un perillós precedent si alguns països aplicaren aquest model.
Davant de tanta mediocritat, abandó i manca de solidaritat, s’hi troben gestos –com aquest d’MSF– de denúncia i protesta ferma, clara i contundent. Gestos, de denúncia, que la MSF ha afegit a la seua tasca humanitària, perquè ha arribat al convenciment que les situacions que l’ONG viu, els situa en un lloc privilegiat per denunciar situacions que no tothom està en condicions de ser-ne testimoni. O que tot i tenir-ne les dades necessàries i els mitjans per a escometre qualsevol acció, en lloc de donar el primer pas, miren cap a una altra banda.
La manca de criteris i de coherència de la UE
L’actitud tan insolidària que ha mostrat el «primer món» davant aquest drama humanitari, de magnituds desconegudes i sense precedents en els darrers cinquanta anys, ha posat en evidència la manca d’humanitat i de vergonya a la qual hem arribat els europeus. El blindatge efectuat per alguns països, amb abundant presència de policia i de l’exèrcit, en les fronteres, quilòmetres i quilòmetres de tanques i filferros.
No tenim excusa ni perdó. Aquests dies la gent ho està cridant pels carrers. Tothom sap que el pitjor dels països de la UE pot ser el paradís si el comparem amb qualsevol dels països d’on fuig la gent que emigra.
Més gestos, i actituds com la d’aquesta exemplar organització, és el que estan esperant de nosaltres la munió d’afectats per les inhumanes condicions de vida d’allà on viuen.
Malgrat que tot no siga «trigo limpio»
