Això s’ha pogut constatar en la dificultat de les negociacions i en comprovar com des del bloc dels països de l’est s’ha mostrat la màxima resistència al tracte que UK volia aconseguir per als emigrants. Així doncs, els països pobres també aconseguiren que els privilegis atorgats als anglesos en matèria d’immigració siga de set anys i no de 13, com pretenia Londres.
O siga que aprofitant la feblesa, en la qual roman permanentment la UE, l’UK ha aconseguit que li facen un vestit a mida perquè es tracta dels fills de la Gran Bretanya. Perquè amics, no hi ha vestits a mida per a tothom ni de bon tros.
Ja en fa d’anys, que la Unió Europea no té un projecte ben travat amb un ideari polític ferm i col·lectivament admés i assumit per la majoria dels socis. D’aquesta dispersió ben bé podem detectar –dissortadament– com diversos països de la Unió tenen criteris convergents amb els defensats pel premier britànic, en David Cameron, pel que fa al tractament d’emigrants, i no parlem de refugiats perquè hauríem d’encetar un capítol vergonyant i agre.
Comptat i debatut, dos països des de dins, i amb l’euro, i un altre des de fora i amb llur pròpia moneda (poseu-li noms vosaltres), fan i desfan fins i tot decidint el futur d’Europa i això no és bo per a la mateixa Europa. Molta comèdia organitzen alguns alts representants per al final acabar sotmetent, o claudicant, davant les pressions dels Lehmans Brothers i totes les coves de lladres homologades que reben les benediccions de l’FMI, el BCE i la resta de manipuladors de l’economia internacional.
Diuen que Standard Life, la City i el president de CBI –la patronal més influent anglesa–, així com Marc & Spencer sembla que estan per continuar lligats al continent, la qual cosa ens fa sospitar que no deu ser molt bo per nosaltres.
Ja s’ho faran, perquè al capdavall ja sabem que els britànics són molt seus i sols ens volen de companys de viatge per allò que els convé.
Així han aconseguit un nou estatus que els permet, en la pràctica, tindre un peu dins i l’altre fora; o siga un en el continent i l’altre en les seues illes.
(*) Mot que defineix una possible eixida de Gran Bretanya de la UE
