Ha començat l’estiu i les previsions meteorològiques apunten que serà més calorós del normal, i les properes dècades també s’espera que siguen més caloroses. La solució que agafen molts és connectar l’aire condicionat i oblidar-se del problema, però al carrer no hi ha refrigeradors i als camps menys, de manera que quan eixim pel poble ens colpegen les ones de calor i als horts cada volta tenim més plagues i més necessitat d’aigua, amb els aqüífers minvant, cosa que complica molt la producció d’aliments; i la pobra Natura, tan castigada pels incendis i l’erosió, difícilment podrà resistir l’envestida de les temperatures creixents. Així doncs, els aparells d’aire condicionat no solucionen el problema, tan sols suposen un alleujament, una evasió individual i passatgera per als qui podem pagar-los…
Segons els experts de l’IPCC (Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic), organisme de l’ONU que agrupa milers de científics de tot el món, durant el segle XX les temperatures globals pujaren 0’8 ºC. Un augment aparentment xicotet però de greus conseqüències perquè ja ha reduït les masses de gel i ha augmentat les sequeres, els fenòmens atmosfèrics violents, els incendis forestals, l’erosió, la desertificació, la pèrdua de biodiversitat, les plagues, les malalties tropicals, etc.
A València, per exemple, les dades de l’Observatori Meteorològic de Llevant (el més antic del PV) indiquen que les temperatures han pujat encara més: 1’5 ºC durant el segle XX i ara estem batent records de calor any rere any; enguany el 14 de maig arribàrem als 43ºC en Xàtiva i el mes de juny de l’any passat fou el més calorós des de 1880, quan començàrem a mesurar les temperatures. Si no canviem prompte, durant el present segle les temperatures mitjanes poden augmentar globalment entre 2 i 7 ºC més; què farem si en estiu arribem als 48 o 50ºC? Ens tancarem a les cases? I els cultius? Podrem seguir vivint ací o les nostres terres es convertiran en un altre Sàhara?
Com ja sabem, la causa principal de l’escalfament global és l’augment del CO2 en l’atmosfera per la disminució de la capa vegetal i l’augment de les combustions d’automòbils, centrals tèrmiques, incendis, etc. El CO2 és un compost natural que emetem tots els éssers vius que respirem i que absorbixen les plantes en fer la fotosíntesi, però en augmentar les combustions i disminuir la vegetació (cada any desapareixen més de 100.000 Km2 de boscos) se’n va acumulant en l’atmosfera, de manera que hem passat de les 275 ppm que hi havia abans de la Revolució Industrial a les 404 ppm actuals. Aquest gas i d’altres similars deixen passar cap a la superfície terrestre les radiacions que ens arriben del Sol però absorbixen una part de l’emissió infraroja que la Terra emet a l’espai per a equilibrar-se, en conseqüència, entra més energia de la que ix i eixe excés es transforma en calor, elevant a poc a poc la temperatura mitjana de la superfície terrestre.
Altra causa significativa a les nostres ciutats és l’acumulació de calor que originen l’asfalt, el formigó i les teulades nues. Hi tenim menys de la meitat dels 12 m2 verds per habitant que recomana l’OMS i la major part de la superfície urbana és negra, gris o roja, colors que absorbixen molta energia solar; de forma que en estiu carrers, places i teulades acumulen calor durant 14 hores diàries, creant junt la contaminació una illa o núvol de calor que envolta les ciutats.
L’acord de Kyoto, que pretenia resoldre el problema de l’escalfament global, fou molt insuficient i va caducar sense que els governs aconseguiren un altre acord més efectiu. Per això, aquest novembre es celebrarà a París la COP21 i, després de 20 reunions internacionals sense a penes resultats, cal esperar que ara siguen capaços d’arribar a acords efectius per a reduir les emissions de CO2 fins a nivells no perillosos.
Els ciutadans conscients de tot el món hem de pressionar en eixa direcció, per aturar definitivament l’escalfament global. I sobretot hem de començar a aplicar, en la pràctica, les solucions existents (més enllà dels aires condicionats…), que són de sentit comú i es coneixen des de fa dècades:
– Utilitzar menys l’automòbil particular (principal emissor de CO2) i conduir racionalment, sense accelerades brusques, respectant les normes, rebutjant els antiecològics i antieconòmics tot-terrenys.
– Sempre que puguem, moure’ns a peu, en bici i en transports col·lectius, evitant l’avió i el tren d’alta velocitat que consumeixen i contaminen més.
– Promoure l’ús d’aparells eficients (classe A o A+), com les bombetes de leds que estalvien més del 80% respecte a les de filament o les halògenes, la calefacció de gas que produïx calor i estalvia el 60% respecte l’elèctrica, etc.
– Aprofitar la llum i la calor natural, aïllar bé els habitatges i adaptar-los a les condicions de la zona per a estalviar energia, contaminació i diners.
– Fomentar les energies renovables, especialment la solar perquè ací rebem més de 4 kwh/m2 diaris de mitjana i sols amb 7+1 m2 per persona de plaques fotovoltaiques i mòdul termosolar podríem autoabastir-nos d’electricitat i aigua calenta.
– Modernitzar els processos industrials per a millorar la seua eficiència energètica, reduir la contaminació que produïxen i abaratir costos.
– Potenciar les 3R: reducció, reutilització i reciclatge amb recollida selectiva; el paper reciclat per exemple salva arbres i estalvia energia i aigua.
– Incrementar la vegetació autòctona terrestre i aquàtica, millorant la prevenció dels incendis forestals, protegint els espais naturals que queden i restaurant els que encara siga possible, rebutjar els projectes urbanístics que destruïxen l’entorn i fomenten l’ús de l’automòbil, prohibir noves transformacions en les muntanyes i aterraments en les zones humides.
– Augmentar les zones verdes i els equipaments en les ciutats per a millorar la qualitat de vida i evitar la fugida general dels caps de setmana, que provoca molta contaminació i víctimes. Fomentar la proximitat dels serveis perquè no faça falta agafar tant l’automòbil.
– I donar suport als qui promouen aquestes solucions, boicotejant els qui les boicotegen, especialment les companyies petrolieres, automobilístiques i elèctriques, que pressionen els governs perquè no signen cap acord a les COP amb l’objectiu de seguir lucrant-se elles i els seus amos amb els combustibles fòssils, encara que ens fiquen en perill a tots per l’escalfament global.
En resum, els ciutadans hem de ser conscients de la gravetat del problema i conseqüents amb les solucions, aplicant-les sempre que puguem i exigint als governs que també les apliquen fins a generalitzar-les, amb la qual cosa guanyarem tots en salut, ecologia i estalvi.
