De qualsevol manera, l’accepció a què ens referíem era la que figura en el mateix Diccionari normatiu valencià de l’AVL, que definix la paraula “falla” com la “construcció de material combustible, bàsicament centrada en figures corpòries de caràcter caricaturesc, que es planta en els carrers de moltes poblacions valencianes per a celebrar la festa de Sant Josep i que es crema la nit d’eixe dia”. Però allò que un diccionari normatiu no diu és tot allò que gira al voltant de les falles, tot allò que ocorre al llarg d’un període de temps de dotze mesos, any rere any, i que podem dir que en el seu conjunt és més que una falla en el sentit estricte del terme, tal com hem vist més amunt. Crec que per a comprendre el món faller, és difícil que es puga fer vivint-lo des de fora. Cal endinsar-se una mica i viure, tot i siga només temporalment i per damunt damunt, en el complicat entramat de les falles, cosa que servirà, a més, per a evitar tot un ventall de prejudicis que no han fet més que distorsionar el vertader significat de la festa més genuïna de moltes terres valencianes.
Tot i que l’origen real de les falles és un poc discutible, tot resultant difícil justificar quin va ser el moment exacte o el motiu pel qual es dugueren a terme (arribada de l’equinocci primaveral, festa dels fusters, festa dels carrers més cèntrics de la ciutat de València, etc.), allò més cert és que ja des del segle XVII o XVIII ja es feien falles a la ciutat del cap i casal, si bé el sentit satíric i burlesc aniria augmentant en el temps, denotant-se un vertader sentit crític ben acusat al llarg del segle XIX, que fa que, en repetides ocasions, les autoritats del moment arribaren a prohibir-les o a exigir elevats impostos per tal d’autoritzar-les. Pensem que és a mitjan segle XIX quan comencen els llibrets, al principi opuscles de no moltes pàgines, que, generalment en valencià –la llengua del carrer i del poble- s’explique el monument faller, es parle dels ninots que conté, tot criticant i, de tant en tant, ridiculitzant. Això, que ocorria en un principi en la ciutat de València, va anar estenent-se com la pólvora, fins al punt que, ara per ara, un alt percentatge de poblacions valencianes fan falles per Sant Josep.
Però, tot i que el que veuen els turistes són tres o quatre dies de falles plantades enmig dels carrers, amb l’acompanyament de sons (coets, tronadors, carcasses, mascletaes, castells… i música) i amb el foc de la cremà, la festa va molt més enllà d’eixes manifestacions. La festa dura tot l’any, amb els preparatius corresponents, amb els sopars, amb les vestimentes de l’ofrena, amb la preparació del llibret de la falla, amb el disseny del pròxim monument, amb la realització dels ninots i tot un ventall d’activitats que el que fan és unir el personal del barri. És indubtable que les entitats que més signifiquen en l’entramat dels pobles on es fan falles són els casals fallers, que aglutinen a tot un conjunt de persones, de diferents edats i condicions. Ja ens podem inventar organitzacions que, com les falles, des del punt de vista d’atracció per al personal, generalment, no hi ha una altra entitat, amb tot el que això representa des del punt de vista de la participació col·lectiva. Una participació que fa que concórrega molta gent amb finalitats comunes. Les falles sense la sonoritat de la pólvora no existirien com són. Les falles sense la concurrència de la música tampoc serien el que són. Pensem per un moment el gran significat, des de qualsevol punt de vista que té la indústria pirotècnica en les nostres terres. Pensem, a més, amb el gran desplegament de manifestacions musicals al País Valencià, amb més de 60.000 músics, el 50% de tot Espanya, amb unes 540 societats musicals. I pensem per un moment en la indústria que gira al voltant del disseny i la construcció dels monuments, vertaderes escultures que no es deslliurem del foc el dia de la cremà, la nit del dia de Sant Josep en la major part dels casos, ja que en alguns pobles es cremen la setmana d’abans o de després. Tot, absolutament tot, està regulat amb el Reglament faller, acceptat per tothom,
Pel que fa al foment de l’ús del valencià cobra un gran significat, si pensem per un moment que en molts actes festius es parla valencià habitualment i també s’escriu. Pensem en el que significa tota la cartelleria dels monuments que, cada vegada es fa més en valencià, i, fins i tot amb millor qualitat cada vegada. Pensem, a més en els llibrets de la falla. Per curiositat, i per motius personals i pseudoprofessionals, he seguit de prop la trajectòria dels llibrets d’algunes falles i, la veritat, és que van molt més enllà de ser un opuscle de reduïdes dimensions o de poques pàgines. En ocasions, cada vegada més, et trobes al davant d’un autèntic llibre que recull articles i poemes d’una bona qualitat literària, que la gent llig i guarda com un tresor. No és cert que en els llibrets de falles o en la cartelleria s’escriga en tots els casos amb faltes d’ortografia o en castellà. Tampoc és cert que tots cuiden la normativa consolidada en estos aspectes. Hi ha de tot. Però el que més predomina és un intent de millora en tots els sentits, augmentant la qualitat literària i l’ortografia, fins i tot en la publicitat. Crec que en gran part esta millora es relaciona amb els efectes del món escolar, ja que la gent cada vegada més té un millor domini de la llengua pròpia del territori. També és cert que la convocatòria als llibres de falla que, des de fa més de vint anys, convoca anualment la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, han fet que es millore en este vessant. També és veritat que moltes falles dediquen especial atenció a fer un bon llibre de falles i a fomentar el valencià per damunt de tot, donant-li més importància que al propi monument. Hi ha de tot, com déiem més amunt.
Encara es desconeix molt del món de les falles. Se les ha tractat durant molts anys d’una manera injusta i s’ha etiquetat a totes les persones vinculades en eixe món d’una manera determinada i de vegades no massa positiva. Això no és just. Cap persona és igual a una altra, ni pensa de manera uniforme, ni vota el mateix partit. Crec que, per a ser justos, hauríem de posar de relleu els punts positius del món faller, i que en són molts, tant pel que representa des del punt de mira social, com pel que fa a alguns aspectes molt concrets, com ara el que déiem del foment de l’ús del valencià. És veritat que en les seues actuacions podrien millorar. Com tot. Però, haurem de reconéixer que les falles són alguna cosa més que unes fogueres, alguna cosa més que unes falles en l’accepció etimològica de la paraula. Cal viure de molt prop les falles, tot i que siga des de la distància. No es pot obligar ningú a ser faller, com tampoc es pot obligar ningú que siga seguidor d’un equip de futbol determinat, però no es pot etiquetar les persones d’una manera determinada o d’una altra pel fet de viure el món de la festa amb una major o menor involucració. Ni molt menys. En un moment on tothom parla de les virtuts de l’associacionisme voluntari, de la participació, del valor de les festes tradicionals valencianes, caldrà parar atenció amb el significat del món faller, a la seua genuïnitat, als seus valors positius des del punt de vista de la cultura popular, de la seua oportunitat com a generador de turisme, com a centre important de difusió i d’atracció turística, com a agent no formal d’educació per a totes les edats, com a element que conté valors democràtics, on la participació col·lectiva és un signe ineludible associat a la falla. Això diu que eren i això diu que són… LES FALLES.
