Bonig és, al meu parer, l’excepció de la dita valenciana: “Poques coses hi ha al món que s’assemblen al que són” perquè això de veure’s desagradable, políticament clar, que bé li escau a l’exconsellera. Així que, en justa correspondència, per no deixar-la en més evidència, m’aplique, a mi mateix, masoquista, perquè ja ha de veure’s també com un servidor gaudeix de certes situacions desagradables, fins i tot doloroses. És a dir, satisfacció anímica il·limitada amb el propi dolor.
Fet el romanç, comentaré algun titular que particularment em sobta, de l’entrevista publicada el proppassat 13 de febrer que Bonig li concedeix a altre fruit dels meus delers i debilitats: el diari Las Provincias, òrgan oficial de les burrogavines,diari lliberal conservador amb trets sustentadors de cops d’Estat històrics; entrevista que podeu llegir completa enllà, si vos ve de gust. Gaudireu, de segur, del suplici.
“S’ha de reconèixer que tinguérem un problema de corrupció. Admetre-ho i pregar perdó es l’única manera de evitar que es repetisca”. Grandiós senyora desagradable, “un problema de corrupció”, no; uns problemes de corrupció que no s’aturen, com ella mateixa reconeix en respondre l’entrevistador respecte del nomenament de Vicente Betoret, encausat per l’operació “Taula”, per a la direcció nacional de les gavines a l’Estat, quan assevera: “s’ha de tenir en compte que els temps han canviat, que el PPCV està en un procés de construcció de projecte i de lideratge. Pot aparèixer més gent i hi ha d’assumir-se amb normalitat”. Ho diu ‘la desagradable política, seriosa i impol·luta parlant als seus dels seus.
Amb tota ‘normalitat’ i cinisme segueix la desagradable política: “Els lideratges no es construeixen ni s’adquireixen amb nomenaments de Madrid o de València, sinó dia a dia, amb bons discursos, bons projectes, sumant tothom”. És a dir, senyora desagradable política: amb fets i honestedat no, sinó amb bons discursos i el passat podrit, passat. Vaja lideratge regenerador!.
Preguntada pel decret de plurilingüisme, si revela la veritable cara del Consell, la desagradable política, amb una mostra més de l’originalitat del seu lideratge al·ludeix, ves per on, Catalunya, en afirmar “És l’antesala de la immersió lingüística”. A la immersió lingüística, senyora, tenim el valencians tot el dret del món, d’igual manera que la hi ha al Nord, perquè: Primera, dels estudiants enllà ningú ha demostrat que quan acaben d’estudiar no mantenen el mateix nivell de competència en la dues llengües oficials. Segona, el decret de plurilingüisme que s’implantarà al País, tot i que és un pas positiu, també és un minso succedani. Què fem senyora desagradable irredempta acovardida? Anar a Madrid al defensor del poble espanyol a plorar-li presentant una queixa per la desigualtat en què es quedarien els castellanoparlants aplicant el paupèrrim decret de plurilingüisme previst? Covardia i cinisme polític total albire, Bonig.
Seguint amb l’entrevista, per altra banda, després d’haver realitzat un genocidi cultural i laboral en el tancament de Canal 9, perquè empestat d’una pudor insuportable ja no els servia, manifesta la desagradable política Bonig, que si fóra presidenta del Consell no l’obriria mentre que les necessitats de sanitat d’educació i dependència no estigueren cobertes. Cinisme pur i dur, quan han deixat, en el tancament al seu dia, càrregues i dilapidacions, balafiament i corrupció, assumptes sexuals i altres herbes tan costoses i desgavellades que ja veurem això qui ho adreça, inclòs el desemparament de la llengua pròpia. Tot i que com vostè mateixa diu: “El reinici de RTVV serà un instrument de destrucció massiva per al PPCV”. Efectivament, senyora Bonig, com diu la dita castellana: “Qui tem, alguna cosa deu”.
Per acabar-ho d’arrodonir, vos deixe ací aquesta perla última totalment original, una altra vegada: “Puig sap que si Catalunya s’independitza, no hi haurà corredor mediterrani”.
No serè jo qui li conteste, li respondrà el gens sospitós president de l’AVE i expresident del “Real Madrid”, el senyor Boluda, que digué, en la recent cimera celebrada per a empresaris de l’arc mediterrani a Tarragona: “Jo també dic tonteries i, tal vegada per això, disculpe a qui les diu”, per a seguir: “El corredor mediterrani és també Catalunya, però, estem parlant d’Europa, d’un corredor que s’encega a Ucraïna i acaba a Algeciras”. Què fem amb la senyora doblement desagradable?Ja n’hi ha prou de parlar per als burros de dues potes. Ja ho deia el gens sospitós, també, Comte de Güell al segle passat: “Els d’esquerres es poden acontentar amb alguna concessió social. Les dretes són insaciables.”
Acabaré amb unes paraules de Joan Fuster sobre “Mentir” del “Diccionari per a ociosos”, les quals dedique a la desagradable política Bonig: “Un infundi no hauria de ser honorablement qualificat de mentida, sinó quan és perfecte: quan presenta una aparença justa de veritat”, tot perquè comença dient el savi: “Mentir és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat”.
Albal, L’Horta Sud – País Valencià, d’un any indeterminat que alguns de pes li haurien de dedicar col·lectivament a la memòria de Fuster. Altres farem el que podrem.
