Primerament, m’assabente per la premsa, que la sessió s’havia encetat a les portes del “Palau dels Borgies”, perquè una trentena de representants de l’escola concertada, sembla que les mascletades només han fet que començar, han abordat el president i a la vicepresidenta de la Generalitat, Puig i Oltra, a qui han fet entrega alhora d’escrits, amb les seues reclamacions per les retallades que consideren estan sofrint, per l’arranjament escolar del curs vinent. Després, els representants han entrat a les Corts ocupant seients destinats al públic, a la llotja per seguir els debats, essent saludats de manera efusiva per Bonig, la pretesa “Dama de ferro Thatcher”.
No m’estenc més sobre aquesta qüestió, perquè ja llegireu si vos ve de gust la premsa, perquè quan m’he connectat per l’ordinador, això ja havia passat, i a la sessió era a la trona na Verònica Marcos Puig de València, diputada del PPCV, que en castellà defensava una proposta d’apertura d’una comissió d’investigació parlamentària, per esbrinar la relació de Podemos amb la Fundació CEPS, una entitat privada, segons indicava finançada pel govern veneçolà. Marco és d’un estil d’oratòria i formes agressiva, desagradable i d’escridassada, com els seus col·legues Castelló i Bonig, notant-se força que han estudiat tots plegats al mateix llibre. Mentre als afores de l’hemicicle, gavines i gavinots importants, fan reunions de partit als jutjats del cap i casal.
En acabant, n’Enric Morera, que presideix la sessió li ha donat les gràcies per la seua intervenció, en valencià, encetant el pertinent torn de paraula a cadascun dels portaveus dels altres grups. Cal dir, que hom en una ullada al lloc de la molada, albirava a través de la pantalla de l’ordinador, quan la càmera l’enfocava, una certa atmosfera espessida, mastegada i viciada, que de segur si l’hagués pogut olorar, hagués caigut de tos.
Morera mentrestant, li donava la paraula i pujava a la trona, a na Mari Carmen Sánchez Zamora d’Alacant, diputada de Ciudadanos, que en castellà, ha explicat la posició del grup deixant palesa la seua pretesa neutralitat, manifestant que s’abstindran, no sense repartir solfa i estopa a tort i a dret, als dos costats, perquè ells són de centre, clar. D’això se’n diu coherència total, perquè vénen eleccions.
Seguidament ha pres la paraula, en castellà, na Fabiola Maria Meco Tébar, d’Albacete, diputada de Podemos-Podem,qui en castellà, ha defès lògicament la contrària, a més a més per al·lusions, que li ha retret que són uns corruptes presumptes, carregats de mentides, acabant llegint en castellà els coneguts versos, atribuïts a Cervantes, en boca del Quixot, però que són de Joham W. Goethe al seu poema “Kläffer” “El gos volgués acompanyar-nos, des de l’estable el ressò dels seus lladrucs, demostra que cavalquem”. Encara bo en l’idioma de l’imperi, perquè hom d’alemany, ni pruna.
Per al·lusions, amb just torn de rèplica per allò del gos i les mentides, ha volgut escarnir Meco,la senyora Verònica Marco, evidenciant més si cal, la idoneïtat dels versos del Goethe.
El president Morera li ha donat la paraula a en Juan Ignacio Ponce Guardiola de València, diputat de Compromís. Servidor, fregant-se’n les mans alena i sospira exclamant: “toca, almenys en sentiré alguna en valencià”! Vés per on, ni per eixes!, em pertoca veure oli, en castellà. Tot cal dir-ho, Ponce ha estat contundent, i li ha tret a la diputada Marco una bateria de retrats, Blasco inclòs, del qual ni me’n recordava, de relacions de les gavines amb fundacions i ONG, significant que fou també Camps, el que va finançar CEPS en un moment determinat del seu govern.
Na Verònica Marcos Puig, en castellà, quina llàstima de cognoms valencians!, amb més barra que rostre, diu que sí, que amb més motius la comissió ha d’anar endavant, d’eixa manera es demostrarà la veritat, per tal de justificar-se. Em ve de sobte la dita valenciana: “Qui siga ruc, que rode sénia”.
Intervé a continuació en Manuel Mata Gómez de València, en castellà, diputat del PSOE, el qual argumenta amb trellat, molt afinadament, la inoportunitat de la comissió, ja que CEPS és una fundació privada, a la qual no hi ha diners compromesos de l’erari públic valencià. Manifesta així mateix, que cadascú té dret a finançar-se de la manera legal que crega, per defensar aquelles idees que considere, perquè dels comptes i activitats de CEPS, la justícia no ha dit res.
Votada la proposició de les gavines llogarenques, per a la formació de la comissió esmentada, amb els seus vots a favor, és rebutjada amb els de Podemos, Compromís, i el PSOE, abstenint-se’n Ciudadanos.
La sessió continua, amb l’aprovació d’una esmena transaccional a la llei autonòmica de Sanitat vigent, que és aprovada unànimement per la cambra, cosa que em dóna goig, perquè raonablement millora l’assistència sanitària infantil, davant la manca d’un hospital per als xiquets, que són atesos barrejats amb els majors. Hospital no establert a La Fe de “Malilla”, per manca de previsió de les gavines, el qual desaparegué en el tancament de la Fe a Campanar. Cal dir, açò no em fa gens de goig, que els intervinents, diputats/des, Córdoba (Ciudadanos), Geffner (Podem), Subías (PSOE), Yáñez (PPCV), ho fan en castellà, i la diputada de Compromís Isaura Navarro, ho fa en valencià.
En aquest moment me’n vaig, frustrat una altra vegada, en veure el recalcament i l’ús que els diputats nostres fan del valencià, i fugint d’una atmosfera viciada de certes bancades, que amenacen traspuar la pantalla de l’ordinador.També davant la impossibilitat de, raonablement, debatre amb els meus dimonis i remetre penes, perquè penen al desert. Tot i que, essent just, pel que he presenciat, cal dir-ho, el president Morera, Isaura Navarro, i la vicepresidenta de la mesa que també havia oficiat han estat a l’altura, ja que la resta de ses senyories han estat “gloriosos”, un altre cop.
Allò de la frustració, encara em passa poc. Tot i que, qui sap, si atenent la meua paranoia, fent així mateix seguici a l’endimoniada enrònia, per extensió als braços del masoquisme, sóc testimoni una altra vegada d’una nova sessió de les Corts, meues i vostres, escrivint sobre ella?.
En aquest moment, com aigua de maig que em ve, remembre per afluixar el cor corprès, allò que l’homenot, mestre i poeta Carles Salvador, li digué al no menys homenot Francesc. P. Burguera: “Per a mi, parlar i escriure en valencià és un acte de fe valencianista, i el valencià és, abans de tot, una posició ètica”.
Albal, – l’Horta Sud – País Valencià
