Entre les “perles” heretades pel nou govern valencià, per extensió nosaltres, es troba la Lomce, atribuïda a Wert ara a l’exili daurat de París, encara que l’inefable, va estar el botxí del Consell de Castella, per recalçar la llengua castellana, amb la coartada d’incorporar l’anglès, a costa de les pròpies reconegudes en els diversos territoris de l’Estat.
El castellà és un idioma força bonic, el qual a diferencia dels propis, disposa del favor de lleis, decrets i reglaments, que sota l’empara de la Constitució, del Tribunal Constitucional i de tot allò que calga, legalment ha de dir-se, converteixen progressivament, successivament i inexorablement les altres llengües en minoritzades. Així que la “perla” Lomce, si hom i Déu no ho remeien, està donada a convertir-se en un cudol, perquè els nouvinguts naranjitos jose antonianos, són partidaris de centralitzar l’educació.
Per donar-li volada, cap altra “autonomia” com la nostra, conseqüents en la primera estrofa de l’himne regional. Els escuders del Consell de Castella al País, l’exconsellera Maria José Català al capdavant, amb infidelitat al poble valencià i a la seua llengua pròpia, en la data del 3 d’agost de 2012, es van treure de la màniga mitjançant el decret 127/2012, la regulació, el plurilingüisme que preveu la Lomce en l’ensenyament no universitari, establint dos programes, un plurilingüe en valencià i un altre en castellà. S’implantarien i es concretarien en els diversos centres educatius mitjançant els Projectes Lingüístics de Centre (PLC). A tal fi, heu-los ací:
Programa Plurilingüe d’Ensenyamenten Valencià –PPEV-, llengua base curricular, valencià, el qual pot incorporar la immersió lingüística, en funció del context sociolingüístic de l’alumnat.
Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Castellà –PPEC-, llengua base curricular, castellà.
El Projecte Lingüístic de Centre – PLC, és un document que arreplegaria les mesures organitzatives i curriculars emprant l’oralitat i l’escriptura de l’idioma triat com a curricular, dins de l’aula en cada una de les àrees, concretant en quina llengua s’imparteixen. També contemplaria com s’usen les llengües del currículum, fora de l’aula. El document hauria de ser aprovat pel Consell Escolar del Centre, i autoritzat per la Conselleria d’Educació.
Davant d’aquest “marc legal”, considerant que la Conselleria d’Educació actual està “estudiant el programa idoni”, hom confiava que haguera vist ja la llum, perquè les dades de matriculació em fan veure la urgència, perquè els programes lingüístics per als alumnes de tres anys, per exemple, referits al curs 2015-2016, publicats per la Conselleria d’Educació, el PPEV, en valencià sol·licitat, va estar en el 39,5%, la immensa majoria en l’escola pública, el PPEC, en castellà, el 58,4% majorment a la concertada, resultant indiferent el 2,1%.Tot plegat, opcions sol·licitades en primera instància. Cal considerar que les xifres, per diversos motius, van quedant diluïdes tal com s’avança en edat, fins aplegar al 33%, tan sols amb la nostra llengua.
Hom pensa també la feblesa que es troba l’idioma, minoritzat, sotmès a les opinions i lleis del mercat, lluitant en minses armes, considerant-lo forçainservible de vegades, sense que s’arbitren mesures convenients per part de l’administració autonòmica, perquè als centres educatius tot el seu alumnat en finalitzar l’ensenyament obligatori, aconsegueixen un domini equilibrat de les dues llengües oficials. Per tant, sense miraments i etiquetes, davant les evidències, el Consell de la Generalitat hauria de derogar el decret, i fer-ne un altre perquè s’aconseguira aquest objectiu. Un Programa de Immersió, PIL, per exemple.
Què fer mentrestant?, publicitat pels estudis sociolingüístics de Laura Portolés Falomir, directora de la Unitat d’Educació Multilingüe, de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, amb contextos plurilingües de les llengües, els quals determinen que l’ensenyament ha d’encetar-se en la llengua minoritzada del país, amb la garantia que l’alumnat obtindrà el domini equilibrat, desitjat, de totes les demés.
Amigues i amics, que no us enganyen, els xiquets i xiquetes, pel bé de tothom, s’haurien de matricular en el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià PPEV, heu d’exigir el vostre dret a tenir una plaça d’ensenyament en valencià. Ja sabem que, al context on escric, això es té en compte. Però…, sempre hi ha però.
De tota manera, la creïlla calenta la té el Consell i, nosaltres també, votant conseqüentment el 26J.
Albal, l’Horta Sud – País Valencià
