Assabentat de la “consigna Bonig”, he de confessar que res m’agradaria tant, res em faria més goig, que les gavines, benefactores incompreses, s’adreçaren com abans s’adreçaven els zeladors de l’ordre, la moral i la creu a evangelitzar-nos, predicant amb retòrica apocalíptica perfecta, al meu poble i pels pobles de tot del País.
Traient el carro de la murta, els entapissaríem el camí perquè recorrent els carrers, anaren casa per casa explicant-nos les bondats de la seua gestió d’ara, i adés. Una vegada contat, acabarien a la plaça gran en una assemblea general. Encara que ben mirat, donaria tot el que disposara, perquè la plaça es quedara xicoteta i romanguérem al poliesportiu municipal, enllà on s’adrecen molts del poble, per exercitar-se il·lusionats a la manera antiga romana, afegint-hi el futbol i pàdel que s’estila ara; així disposaríem a banda de cos sa, d’esperit asserenat per les seus explicacions, perquè potser ens esbrinaren certes coses, que no comprenem per molt que ens ho expliquen.
Ens haurien d’explicar per què han creat un sistema pel qual propis i estranys ens han dut a la ruïna, donant peu que coents, desaprensius i homes en bigot, passejant-se per palaus i conselleries, s’hagen fet rics i amos del nostre destí, fins l’extrem de deixar-nos agenollats de seguit, per si no ho fossem prou, al punt de dependre de manera absoluta i insultant de les gràcies de l’Estat, perquè tots els valencianes plegats, tota aquesta comunitat de veïns, deguem un munt de 36.000 milions d’euros. Deixant el poble, el terme i el País, eixut, assecat i erm, ja que ens han saquejat a mans plenes de la manera més vil i vàndal. I les gavines de ponent, auxiliades per les d’ací en lloc de remeiar-ho assignant un finançament just i inversions en consonància a la resta de l’Estat, ens deixen als peus dels cavalls.
Un sistema que davant totes les infàmies ofertes, fent-se el sompo, cap alt responsable ha volgut saber-se’n de res, i per justificar retalls i tancaments de serveis públics, ens diuen, Alberto I “El feble” per exemple arran el tancament de RTVV, que tot és per garantir el seguir prestant-los, majorment en sanitat i educació. Una fal·làcia infamant, perquè hi ha sales d’hospital tancades, xiquets amb aules de més de trenta alumnes i escolars en barracons. Així que, en lloc de recórrer a enquestes secretes per tal d’adobar-les per explicar-nos-les, haurien d’anar preguntar-nos un per un, a aquells de les llistes d’espera, de les sales d’especialitats de consultes externes, als pares i mestres dels xiquets del meu poble i de tots els pobles i ciutats del País i a les cues de l’atur, què els sembla tot açò, si els sembla bé i si tot això els resulta agradós.
Els demanaríem raons concretes, perquè als més febles d’aquest món, com els invàlids, gent en exclusió social, -un terç de la població del País-, el aturats, -un quart de la població del País-, a uns els requalifiquen per a retallar la pensió de dependència, a altres els fan pagar perquè no hi disposen de cartilla sanitària, i als demés estableixen un copagament. I als que els deuen per dret, tarden cinc mesos en pagar-los.
També ens haurien d’explicar per què volen desnonar habitacles propietat de la Generalitat, és a dir de tots, a gent pobra com les rates. Així com també, per què hi ha bancs d’aliments desbordats, que no donen abast per gent necessitada. De gent que recull taps de plàstic per poder pagar serveis mèdics que no són inclosos a la seguretat social, o de gent furgant als contenidors del fem a la recerca d’aliments o qualsevol deixalla que els aprofita.
Al mateix temps els demanaríem ens explicaren, per què s’acarnissen en el valencià, la llengua pròpia d’aquest poble i de la major part dels pobles del País, afavorint la llengua de l’imperi, contra la qual hom no té res en contra, idioma dominant entre altres coses per imposició pretèrita, quan no ho necessita perquè al món la parlen cinc-cents milions.
I per acabar-ho d’arrodonir, de moment, ens haurien d’explicar per què l’esotèric, megalòman i estrafalari expresident Francisco Camps, juntament l’Alcaldessa del Cap i Casal, saltadora de balconades a les festes, Rita Barberà, anaven als seients d’un esportiu de luxe passejant-se unflats com a titots pel circuit de carreres, a la manera dels més infames dictadors, quan els contractes amb la societat Valmor, per la Fórmula 1 i Ecclestone , atorgaven clàusules per el repartiment de beneficis als concessionaris i amics, i socialització de les pèrdues amb càrrec a les arques públiques, unflant xifres d’espectadors, acabant tots essent denunciats per la Fiscalia, per la justícia, per tot un munt de delictes.
Ens aclaririen, per què el País s’ha quedat sense entitats financeres, essent els dirigents financers i membres dels consells d’administració de Bancaixa, CAM i Banc de València, majoritàriament, de bon tros, nomenats pel partit de les gavines i per tant de la seua confiança.
Ens haurien d’aclarir també, si per les pròximes eleccions disposaran de diners en la forma obtinguda a les anteriors, per la qual tant tresorers, secretaris generals, gerents i altres càrrecs del partit de les gavines d’ací i d’enllà, són encausats i imputats i veurem con queden.
Remataríem dient-los que els nostres pares, els nostres mestres, els nostres referents, no ens han ensenyat mai eixes maneres de procedir, i els llegiríem, si de cas, amb el risc de dir-los que no els sermonejarem, el primer paràgraf del poema “Car l’exemple és allò que val..” en Propietats de la pena del Llibre de meravelles de l’Estellés de Burjassot:
“Car l’exemple és allò que val i has de ser exemplar en tot,/exemplar en tots els moments,/t’has d’anar oblidant de tu,/has de ser cadascun dels teus i fer teua la seua pena i fer teua la seua fúria,/i així seràs íntegrament,/als ulls de Déu i als ulls dels hòmens,/ i seràs poble per sempre.”
Albal, l’Horta Sud – País Valencià
