En el cas dels partits clàssics de l’esquerra ha existit una ‘vella guàrdia’, i, si em demaneu què entenc per ‘vella guàrdia’ diria que durant aquests anys la generació que va assumir responsabilitats al si dels partits d’esquerra -de la dreta jo no me n’ocupe- ha creat un poder a l’ombra, en alguns casos té noms propi, recordeu els barons al PSOE, en quant a Izquierda Unida és tracta més aviat d’un col·lectiu, el comunista, una mena d’intel·lectual col·lectiu en decadència; cal remarcar com en tots aquests casos la vella guàrdia vol tutelar i controlar, frenar la renovació. Hi ha noves cares, significa això garantia de canvi qualitatiu?. Hi ha transformacions en quant a criteris o conceptes?. Observe, també, com han aparegut vocacions tardanes, així, tenim com exemple el de l’exministre de la meua quinta que encapçala la candidatura del PSOE a Madrid, un interrogant: unir renovació i experiència o més aviat sembla una qüestió d’imatge?.
Sovint escoltem una frase reiterada per part de la gent que lidera o representa aquest necessari procés de renovació, es tracta de l’expressió ”volem introduir una nova forma de fer política”, certament les formes són importants, puix, algunes novetats poden contribuir a millorar la imatge i la relació entre els aparells i la ciutadania, no obstant, considere que no ens deguem quedar en les formes, cal pensar amb els continguts, veure si entre la vella política, representada per la vella guàrdia i la nova, pel canvi generacional, existeixen diferències qualitatives en quant a concepcions, i la veritat és que desitjaria una autèntica posada al dia de les idees.
Estem per la renovació generacional demanant que no es limiten al relleu, ja que deu donar respostes, sobrarien els sectarismes i protagonismes d’altre temps, caldria reflexió i anàlisi. El cas de ‘Podemos’ és prou evident, una cosa és buscar canvis i altra somiar en ser majoria absoluta. L’esquerra en sentit ample ha vingut debatin-se entre dos línees, una ha primat la gestió, adaptar-se al sistema i integrant-se en ell, l’altra se situat en la crítica al sistema i ha innovat poc, per altra banda, fins ara les terceres vies han estat una versió de la primera, pot, però, haver-hi altres alternatives?.
