Abelles

Les criatures d’Educació infantil de la meua escola, durant unes setmanes varen estar treballant el projecte de les abelles. Rucs, mel, pol·len, abellot, cera, i molts altres conceptes estigueren presents als corredors i les aules de tres, quatre i cinc anys. Fins i tot ens va visitar Ferran, el company de la nostra psicopedagoga que és biòleg, investigador i apicultor de cor i professió. No cal dir, que els xiquetes i xiquetes i el professorat hem aprés molt d’aquest món tan meravellós i sorprenent que són les abelles.

Ferran ens va explicar que les abelles no sols fabriquen mel, són essencials per a la vida al nostre planeta, pol·linitzant cada any fins un 90% de plantes i conreus, el valor dels quals s’estima al voltant de 40 mil milions de dòlars, més d’un terç del subministrament d’aliments en molts països. El nostre amic també ens va fer caure en un fet constatable i desapercebut a la vegada: per què estan desapareixent les abelles de mel?

Sembla que els efectes dels anomenats insecticides neurotòxics són un dels principals factors a tenir en compte en l’actual crisi mundial de l’apicultura. En aquest dos darrers anys s’ha confirmat el fet ja evidenciat als ulls del tècnics i apicultors, i és que des de la seua introducció al mercat fitosanitari, als anys noranta, han estat responsables d’una gran part de la mortalitat d’abelles i d’altres insectes pol·linitzadors. Les abelles moren a centenars o milers davant l’entrada de la colònia i també al camp. I ho fan amb certa crueltat, les abelles pateixen dèficits sensorials morint al camp desorientades, sense saber tornar a la seua colònia.

Aquest dies, des d’algunes plataformes on-line, s’han fet varies recollides de signatures per la prohibició d’uns plaguicides anomenats neonicotinoides a la Unió Europea, en concret les matèries actives imidacloprid, tiametoxam i clotianidin (vaja quins noms!). L’Agència de seguretat alimentària europea ha emitit un informe on reconeix, després de molt de temps de subordinació als dictats de les principals multinacionals productores com Bayer i Syngenta, que aquests productes tenen efectes negatius sobre les abelles de mel. La qüestió és que és tant gran el seu consum en l’agricultura convencional a tot el món, i tanta la seua persistència a l’aigua i al sól que hi ha una alarma mundial sobre les conseqüències mediambientals a gran escala. I nosaltres els valencianets de carrer sense assabentar-nos.

Gràcies Ferran per la teua lliçó. Caldrà que fem alguna cosa. Caldrà recolzar les campanyes en defensa de les abelles. Però després d’aquesta informació i argumentació, el meu cap sols veu una versemblança amb tota la moguda informativa d’aquesta setmana sobre Barcenas, sobres plens de billets, finançament il·legal, estafes, corrupteles i Urdangarins. Nosaltres els ciutadans i ciutadanes, els treballadors, els aturats i aturades, els joves, els discapacitats, els funcionaris retallats, els indignats i desnonats som les pobres abelles que ens troben ben fotudes, desorientades i enverinades de ràbia, per aquests pesticides i plaguicides que ens estan furtant el present i el futur. Si les abelles tingueren veu, cridarien les consignes conegudes de “no és una crisis és una estafa” i “no hi ha prou de pa per a tant de xoriço”.

Però nosaltres els ciutadans i ciutadanes podem recordar la cançó de Serrat:
Pare on no hi ha flors, no es fan abelles, cera, ni mel. (…) Pare que estan matant la terra. Pare deixeu de plorar que ens han declarat la guerra.

(3 febrer 2013).