VALÈNCIA (EFE). L’Ajuntament de València lidera una nova estratègia “porta a porta” per al control del mosquit tigre en propietats privades i duu a terme un estudi pioner amb la Universitat de València (UV) i l’empresa de gestió de plagues per al seu control biològic a través d’un fenomen d’esterilitat.
A més, ha promogut un conveni amb el Col·legi d’Administradors de Finques per a fer més eficients les actuacions de control en l’àmbit privat i està a punt d’aprovar la nova Ordenança de control de Mosquit Tigre, que augmenta la capacitat de vigilància d’aquesta plaga especialment en propietats privades i incorpora totes aquestes novetats.
El regidor de Salut i Consum, Emiliano García, valora l’estratègia municipal de “pedagogia” per a conscienciar sobre la importància de controlar aquesta població i assegura a EFE que “tothom” està disposat a “col·laborar”.
Com altres ciutats mediterrànies afectades pel mosquit tigre en països com Itàlia o Grècia, València ha posat en marxa el segon semestre de l’any la iniciativa “porta a porta” per al control de la plaga, amb la finalitat de seleccionar les àrees amb major incidència en l’àmbit privat, i treballar en el diagnòstic i el control, així com a sensibilitzar als propietaris.
A través dels tècnics especialitzats es coordinen visites d’inspecció en habitatges seleccionats per a identificar granges i neutralitzar-los i, especialment, es treballa a capacitar als propietaris per a evitar tindre eixes potencials granges en els seus espais enjardinats, terrasses, patis, horts o fins i tot garatges.
Amb aquest projecte, l’Ajuntament de València lidera una nova estratègia per al control d’aquesta plaga sanitària mitjançant activitats de formació i informació a la ciutadania que evite focus de cria d’aquest insecte en les seues propietats.
L’Ajuntament confia a tindre a la fi d’any els primers resultats d’un estudi pioner desenvolupat amb el departament de Parasitologia de la Facultat de Farmàcia de la UV i l’empresa Lokímica per a implantar un nou control biològic que causa esterilitat i fa que els ous no facen eclosió.
En concret es treballa en la cerca del bacteri Wolbachia en les poblacions locals del mosquit tigre, ja que la infecció artificial dels mascles amb ella i el seu posterior aparellament amb femelles no infectades causa un fenomen d’esterilitat per un procés anomenat “incompatibilitat citoplasmàtica”, que impedeix que els ous després d’aquest aparellament siguen viables.
Aquest mètode ha sigut provat de manera experimental i reeixida en diversos continents i per al seu desenvolupament a València, el pas previ és conéixer si el bacteri està present de manera natural en els exemplars de la ciutat i si és així, determinar quin tipus de Wolbachia és.
Davant l’arribada de l’espècie i la seua expansió en diferents zones de l’est peninsular, en 2014 el Servei de Salut de València va posar en marxa una xarxa de vigilància entomològica basada en la instal·lació i revisió de paranys especifiques per al monitoratge del mosquit tigre a la ciutat.
Quan al juliol del 2015 es va detectar el primer positiu es va confeccionar un Pla de Vigilància i Control, que centrava les tasques amb tractaments contra larves en els embornals de la via pública de zones tipificades de risc per acumular aigua i amb presència de zones verdes que servien de refugi i repòs a mosquits adults.
Aquestes tasques es duen a terme de forma programada entre els mesos de maig a octubre, encara que pot avançar-se o prolongar-se segons l’evolució de la climatologia.
Addicionalment, s’exerceixen tasques de seguiment de les poblacions d’adults en alguns parcs i jardins, així com accions puntuals arran d’incidències o avisos que puga comunicar la ciutadania, a través dels diferents canals de comunicació habilitats.
Des de 2015, l’Ajuntament també s’ha esforçat quant a conscienciació i sensibilització ciutadana, amb tríptics informatius i consells, cartells en mobiliari urbà, informació audiovisual en el canal Bussi de la xarxa de l’EMT, xarrades i tallers.
