MADRID. El judici de l’1-O s’ha représ aquest dijous amb el testimoni del lehendakari, Íñigo Urkullu, que ha relatat al Tribunal Suprem que en els dies previs al 155 va fer “intermediació” per a buscar una eixida al conflicte.
En aquest context, ha afirmat que l’expresident Rajoy no va donar les “garanties” que demanava Carles Puigdemont, que havia decidit convocar eleccions si el govern espanyol no aplicava el 155. Urkullu ha dit que Rajoy no li va donar cap resposta “taxativa”, tot i que va “intuir” que l’expresident espanyol no es decantava per l’aplicació del 155.
El lehendakari ha reconegut que va ser Puigdemont qui, el 19 de juny de 2017, li va demanar que “intervinguera” i va constatar el “bloqueig total” entre els dos governs. Va arribar a fer cinc propostes de diàleg a tots dos executius per a evitar la DUI i el 155 però ha negat que, en cap cas, foren objecte de negociació ni el referèndum ni el dret d’autodeterminació. També ha dit que es va reunir a La Moncloa amb Rajoy, tot i que l’expresident va dir al Suprem que no ho recordava.
El lehendakari ha comparegut com a testimoni proposat per la defensa de Josep Rull. L’encarregat de l’interrogatori ha sigut Francesc Homs, que li ha demanat per detalls sobre el paper de negociador que va tindre entre els dos governs l’estiu del 2017.
Urkullu ha explicat que va ser Puigdemont qui li va demanar que intervinguera per a “encarrilar la relació” amb la intenció de buscar una “solució pactada i acordada” amb l’Estat. Així, li ho va traslladar en una reunió de quatre hores a la Generalitat el dia 19 de juny del 2017, on, segons Urkullu, mai no va ser una eina de negociació ni el referèndum ni el dret a l’autodeterminació.
Reunió a La Moncloa amb Rajoy al juliol
També ha explicat que es va reunir amb l’expresident Rajoy a la Moncloa el 19 de juliol del mateix any durant dues hores i que, posteriorment als fets del 20 de setembre, hi va tornar a parlar per telèfon. Tanmateix, preguntat per aquestes reunions hores abans, l’expresident del govern espanyol va afirmar al Suprem que no recordava si s’havia reunit personalment amb Urkullu o hi havia parlat per telèfon, de manera que va traure valor al paper que va jugar el lehendakari aquelles hores.
“La meua funció era d’enllaç i el que parlava amb una part ho comunicava a l’altra. La situació de bloqueig era reconeguda per un i per l’altre”, ha manifestat.
“Això se’n va de les mans”
El lehendakari ha relatat una conversa que va tindre amb Rajoy el dia 21 de setembre, després dels fets a la Conselleria d’Economia. “Li vaig dir que les coses no havien de seguir d’aquesta manera i vaig fer-li l’observació que tot se n’estava anant de les mans i que calia no provocar situacions que portaren a la fractura social”, ha manifestat. Unes paraules a les quals Rajoy, segons Urkullu, va dir que “cuidaria al màxim el que faria”.
En respostes al fiscal, Urkullu ha explicat que el 21 de setembre va avisar Rajoy de la situació de “convulsió a la societat catalana” i que s’estaven arribant a “punts de crispació a la vida catalana que no eren pertinents”.
A partir del 4 d’octubre, ha dit que van ser moltes les persones d’àmbits econòmics, socials i polítics les que van demanar-li que intervinguera, tot i que ha evitat en tot moment parlar com a “mediador”. Entre d’altres, ha reconegut converses amb l’exconseller Santi Vila o l’exministre de Justícia Rafael Catalá i també l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. I ha defensat quin havia de ser el seu paper. “La nostra funció ha d’estar basada en el diàleg, a buscar acords, i no entenc l’acció basada en la crispació i provocadora de desencontre”, ha relatat davant del tribunal.
Fins a cinc propostes, però cap sobre un referèndum
En aquests dies, i a partir del 4 d’octubre, ha explicat que va proposar als dos governs fins a cinc solucions que passaven pel “diàleg i la distensió”. Tots ells tenien com a objectiu que no hi haguera ni declaració d’independència ni aplicació del 155 per a suspendre l’autonomia.
Urkullu ha estat taxatiu i –tant a preguntes de la defensa com de l’acusació– ha negat que en cap moment es negociara res més sobre el referèndum ni el dret a l’autodeterminació.
Sobre el ple del 10 d’octubre –on Puigdemont va deixar en suspens la DUI– ell considera que no hi va haver declaració d’independència i que així ho va confirmar Puigdemont en els requeriments que li va fer La Moncloa. “No tenia valor normatiu”, ha manifestat.
Últimes hores abans del 27 d’octubre
Segons Urkullu, a primera hora del matí del 26 d’octubre hi havia acord per a anar a eleccions però va rebre un missatge a les dues de la vesprada de Puigdemont on li explicava el canvi d’escenari. Segons ha relatat, “lamentava” que tenia la pressió dels concentrats a la plaça de Sant Jaume, que s’estaven “rebel·lant”, i que tenia també la pressió del seu grup: de JxSi. “Em diu que no podia procedir l’acord adoptat en la nit anterior per a anar a eleccions”, ha manifestat.
Hores abans, Puigdemont havia demanat “garanties” a Rajoy que, si convocava eleccions, no hi hauria 155. Però Urkullu assegura que no les va tindre, tot i que va “intuir” que el president espanyol no estava massa decantat a aplicar el 155. “Davant de la proposta d’eleccions que li vaig traslladar, vaig tindre la intuïció de la disposició de Rajoy, que no era molt donat a aplicar el 155 realment”, ha recalcat. Ara bé, ha confirmat que no va donar les “garanties” que exigia Puigdemont.
Sobre la possibilitat de l’aplicació de l’estat d’alarma i excepció, ha dit que tampoc Rajoy li va dir que tinguera intenció d’aplicar-lo.
Puigdemont “no tenia desig” de convocar la DUI
Urkullu ha explicat que ell advocava per la “via bilateral” i a modificar l’ordenament jurídic per tal que es poguera celebrar “una consulta legal i pactada”. De fet, el lehendakari ha manifestat que aquesta era una postura “compartida” amb l’expresident Puigdemont, que no tenia “cap desig” d’anar cap a una declaració unilateral d’independència.
Sobre l’actitud dels dos presidents, ha dit que Puigdemont va tindre en tot moment una actitud “de disposició total al diàleg” i que tenia “absoluta receptivitat” als plantejaments del lehendakari. De Rajoy, en canvi, ha apuntat que tenia una actitud “d’escolta”, però que no era “proactiva”.
