VALÈNCIA. La Universitat d’Alacant recaptarà més informació i arguments “sòlids” que servisquen per a revertir la resolució “no ferma” de la Gerència d’aquesta institució acadèmica per la qual s’accedia a la petició d’un familiar del secretari del judici en el qual es va condemnar a mort el poeta Miguel Hernández d’eliminar les seues dades personals de texts publicats per un catedràtic de Literatura Espanyola en un domini dOinternet de la institució acadèmica.
Així ho ha asseverat el rector de la UA, Manuel Palomar, en declaracions als mitjans després d’una sessió del Consell de Govern en la qual s’ha tractat aquesta qüestió després que transcendira una resolució, del passat 12 de juny, de la Gerència que dona resposta a la reclamació del fill d’un alferes que va exercir com a secretari judicial en un consell militar celebrat durant el franquisme contra Miguel Hernández perquè s’eliminara el nom del seu pare al·legant el dret a l’oblit.
Sobre aquest tema, Palomar ha insistit que eixa decisió signada pel gerent no és ferma i es troba “en procés d’estudi”. “És una resolució no ferma i està en via administrativa, i correspon resoldre-la en una direcció o en una altra”, ha postil·lat.
En eixe sentit, ha explicat que el Consell de Govern no pot revocar una decisió que no és ferma perquè no té “la competència per a això”, però sí que pot elevar un recurs d’alçada davant el rector. D’aquesta manera, la institució busca l’argumentació legal per a poder revertir la resolució inicial que es va adoptar per cautela, ha dit.
Des de la institució universitària precisen que, per a resoldre la qüestió, cal continuar amb el procediment administratiu intern obert. Per això, és necessari que el catedràtic afectat presente un recurs d’alçada davant del rector.
“Ponderar adequadament” els drets afectats
Palomar ha comentat que s’intentarà que les metadades –que permeten localitzar informació als cercadors– formen part “intrínseca” de l’obra i, d’aquesta manera, es podrien ponderar d’una altra forma els drets a l’accés a la informació– prevalent aquesta– i a la protecció de dades, que són “la clau” d’aquest debat, segons el rector.
“La voluntat és que l’índex forme part de la investigació, de manera que es pondere a favor de l’accés a la informació”, ja que formarien “part de l’obra”, ha assenyalat. A més, ha afegit que en eixa ponderació, la setmana passada, es va dictaminar “eliminar algunes consideracions de la indexació” de l’estudi, que “en cap moment qüestiona la investigació ni limita la labor dels investigadors”.
També ha subratllat que el dret a l’oblit té unes característiques “noves” sobre les quals s’ha pronunciat el Tribunal Suprem que ha limitat en dues sentències del 2015 i del 2017 l’accés a la informació en dos casos: un relatiu al BOE i un altre a pàgines web. “Crec que la qüestió és la ponderació dels dos drets: l’accés a la informació i la protecció de dades del dret a l’oblit”, ha reiterat.
A més, el rector ha puntualitzat que no està en discussió la memòria històrica, l’article en concret o la investigació. “El cas és l’accés a la informació”, ha insistit.
Palomar ha assenyalat que des del divendres passat el Consell de Direcció –i “sobretot la delegada de protecció de dades, el gerent i el vicerector de Noves Tecnologies”– està analitzant la situació per a “ponderar adequadament” els drets afectats.
Així, ha negat que s’estiga “censurant, ni esborrant informació, ni limitant altres activitats d’investigació”. Palomar creu que la resolució estarà llesta “durant aquests dies”.
“Dret a conéixer la veritat”
D’altra banda, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha sol·licitat a l’Agència de Protecció de Dades un dictamen a través del qual assenyale “si el dret a conéixer la veritat i al fet que es conega la veritat que tenen les víctimes de la dictadura franquista xoca amb el dret a l’oblit o no té límits a l’hora de generar coneixement sobre violacions de drets humans, com dicten diverses revolucions de l’Organització de Nacions Unides”.
Per al president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Emilio Silva, “es tracta d’un cas clar de censura, ja que el dret a la veritat preval per damunt de la protecció de dades de qui van formar part d’un règim sostingut sobre la violència, la persecució física, social i penal per causes ideològiques i la col·laboració amb un règim antidemocràtic”.
En la seua missiva dirigida a l’Agència de Protecció de Dades, l’entitat planteja que “l’esborrat dut a terme per la Universitat d’Alacant és una conseqüència d’una reclamació de dret a l’oblit d’un descendent d’aqueix repressor, cosa que xoca amb el dret de les víctimes de la dictadura a conéixer i a donar a conéixer la veritat d’allò ocorregut amb les violacions de drets humans de qui van donar un colp el 18 de juliol del 1936 i es van beneficiar d’ell almenys fins al 20 de novembre del 1975”.
Afegeixen que “l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans i l’Assemblea General de l’ONU han reconegut en diverses ocasions la veritat com un dret que assisteix les víctimes de les violacions de drets humans en dictadures”. I continuen: “Entenem que en aquesta situació han entrat en conflicte diversos interessos i que, per a estar implicada en això l’Agència de Protecció de Dades, hauria de dur a terme un dictamen que resolga per a aquest i altres casos si existeixen límits perquè les víctimes de violacions de drets humans donen a conéixer de manera telemàtica en Internet els fets i els noms dels responsables de tals vulneracions repressives”.
Finalment, recorden els enunciats de l’ONU: “Quan un període caracteritzat per abusos generalitzats o sistemàtics dels drets humans arriba a la seua fi, les persones que han patit sota el règim anterior es troben en condicions de fer valdre els seus drets i de començar a superar el seu passat. Quan fan sentir les seues veus ara lliures, és probable que formulen quatre tipus de peticions a l’Estat de transició. Això és, la veritat, la justícia, reparacions i reformes institucionals per a previndre la repetició de la violència”.
Per tant, insten l’Agència de Protecció de Dades a dictaminar “si les víctimes de la dictadura tenen dret a conéixer i a donar a conéixer públicament informació sobre els repressors de la dictadura franquista i dels fets que van cometre per a violar els drets de les persones perseguides pel franquisme”.
