VALÈNCIA. La Unió de Llauradors i Ramaders ha elaborat un detallat estudi en què es recullen les emissions de CO2 generades per les importacions de productes de tercers països; “uns productes que es poden trobar segons la temporada en els lineals dels nostres supermercats i hipermercats” i que van generar l’any 2018 una emissió a l’atmosfera de més de 378.000 tones de CO2 en el transport marítim fins als ports europeus.
“Tothom parla de canvi i d’emergència climàtica, però a vegades no ens adonem de la rellevància que per a fer front a això representen algunes decisions europees relacionades amb el nostre sector agrari”, assenyalen des de la Unió. L’organització agrària va aprofitar el seu tradicional dinar de Nadal, celebrat aquest dilluns, per a presentar aquest estudi els principals resultats del qual es van avançar fa unes setmanes. Ara, a més, s’inclou també la mel de la Xina.
“El transport de mercaderies és un dels sectors que més emissions de CO2 a l’atmosfera genera, i el marítim encara més, i és imprescindible per tant emprendre mesures per a reduir aquestes emissions”, assenyala la Unió. Per això, l’estudi es basa en les importacions procedents de Sud-àfrica, Austràlia o el Brasil, i que utilitzen exclusivament el transport marítim per a portar les mercaderies a Europa.
La Unió pretén que els consumidors europeus siguen conscients que, quan adquireixen productes fora de temporada de les produccions europees, s’està contribuint a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. Per contra, “consumint productes europeus es redueix l’impacte del transport marítim sobre els efectes del canvi climàtic”.
L’estudi té casos ben concrets. Per exemple, que quan es beu un suc de taronja brasilera s’estan emetent 17 grams de CO2; que cada vegada que es menja un cítric procedent de Sud-àfrica s’estan emetent 13 grams de CO2 per peça de fruita; que si es fa paella amb arròs de Myanmar o Cambodja, cada cullerada d’arròs que es menja està emetent 2 grams de CO2 a l’atmosfera –la mateixa quantitat que emet cada ametla que es menja si procedeix dels Estats Units–; que per cada cullerada de mel que es posa en la llet, café o quallada s’emeten 6 grams de CO2, i que si es compra raïm de taula procedent de Xile, cada penjoll emet 48 grams de CO2 a l’atmosfera. No només de verdures i fruites tracta l’estudi, ja que també es diu que cada xulla de corder que es menja procedent de Nova Zelanda o d’Austràlia està contribuint a emetre 18 grams de CO2, i que quan es consumeix un entrecot de vaca argentina, s’estan emetent 7 grams de CO2.
Davant d’aquestes dades, i tot coincidint amb el final de la COP25, el secretari general de la Unió, Carles Peris, manifesta que “cal fer una reflexió”. A parer seu, cal fer “una aposta clara de promoció i consum de proximitat dins del bloc europeu”. A més, exigeix que es llance “un missatge clar”: “Que l’aposta per importacions de països tercers és totalment injusta”. “Si el bloc europeu és adalil del canvi climàtic, no té sentit que importe productes que ja té”, va concloure.
