Sembla que a l’estat espanyol, hi ha un nombre superior de telèfons mòbils que d’habitants. Podem afirmar, per tant que la contaminació del telèfon mòbil a Espanya, és total.
Fóra bona la seua presència i profusió si férem un ús pràctic i assenyat o hi hagués una edat mínima per fer-lo servir.
Però tots sabem que criatures de set o huit anys, ja porten a les seues butxaques –per a ells– aquest perill potencial, pel que fa al munt d’informació al qual poden accedir i perills que comporta. (Alguns infants de huit anys ja s’han passejat per les pàgines de pornografia).
Per començar-hi, podem afirmar el poder de fascinació i subjugació que sobre les ments, no madures i mancades de recursos i criteris propis, exerceix aquest aparell fascinant que està creant unes situacions i problemes de conseqüències –a voltes– dramàtiques, fins i tot mortals.
No sols és el jovent qui es troba atrapat pel màgic aparell. Força adults també estan enganxats al seu ús fins extrems preocupants, que els fa estar constantment pendents de l’enginy i per tant aïllats del seu entorn. La qual cosa vol dir desconnectats dels qui estan al seu voltant; fills, pares, dona, sogre, etc.
Però és –evidentment– en el sector més vulnerable; infants i adolescents on s’ha enquistat el problema, molt a favor del segon sector.
Aquest personal –els adolescents– han caigut en un parany, en el qual, igual els té fer-se fotos jugant a futbol que dutxant-se. Evidentment, per a després penjar-les a la xarxa. Igual ells que elles.
Elles, sembla que, més prolífiques en la qüestió de «posar» i de generar material per a possibles admiradors cibernètics.
Després ve allò de fer xantatge als companys de classe, ser comprats per aliens, o venuts per mal-nascuts.
Cap sentiment de vulneració, cap sentiment de la privadesa i de la intimitat sembla que tenen aquesta colla. Mercadejant amb l’honradesa i el que és particular, de les quals coses sembla que ningú mai no els ha parlat. I si estan assabentats, seua és la culpa.
Tanmateix com que molts no n’han sentit parlar mai d’aquests valors, ara –els seus responsables– hauran de donar la cara. Hauran de resoldre l’afer, el drama esdevingut per tal de posar-li remei. Aquest i molts altres que se n’han derivat del freqüent ús incorrecte del telèfon.
Ara potser hauran de demanar perdó als seus fills, per quan els van lliurar el que ells pensaven que era un joguet, i quasi era una bomba de rellotgeria.
