VALÈNCIA. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha desestimat el recurs que tres federacions d’ensenyament concertat i catòlic van presentar al novembre contra un article del decret del govern valencià que desenvolupa la denominada llei trans.
Segons la secció quarta de la sala contenciosa administrativa, la mesura que obliga els centres educatius concertats a aplicar un protocol per a l’atenció a la identitat de gènere dels alumnes “no vulnera els drets fonamentals a la igualtat o a la llibertat d’ensenyament, ideològica ni religiosa”.
El TSJ informa que els recurrents –la Federació de Centres d’Ensenyament de València, la Federació Catòlica de Pares d’Alumnes de València i la Federació Espanyola de Religiosos d’Ensenyament-Centre Catòlics de la Comunitat Valenciana– sol·licitaven la nul·litat de l’article 29 del Decret 102/2018 de 27 de juliol del Consell, un decret que desenvolupa la Llei 8/2017 Integral del Reconeixement del Dret de la Identitat i a l’Expressió de Gènere en la Comunitat Valenciana.
Pel que fa a l’article objecte de recurs, estableix que el protocol d’atenció educativa a la identitat de gènere que aprove la Conselleria competent en matèria educativa “serà d’obligat compliment per a tots els centres sostinguts amb fons públics”. Respecte als centres privats que no reben finançament públic, el precepte estipula que hauran de regir-se per les seues normatives, encara que aquestes han de complir les garanties recollides en l’article 22 de la citada Llei 8/2017. En el cas de no disposar d’una normativa pròpia, eixos centres hauran de regir-se pel protocol que aprove el Consell, segons el TSJ.
La sala ha inadmés totes les al·legacions del recurs referides a la legalitat ordinària del decret, perquè no guarden relació amb la tutela de drets fonamentals que se sotmet a examen en aquest procediment especial. A més, en els fonaments jurídics de la resolució, els magistrats adverteixen que no concorren les pressuposicions legals per a plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat contra tres articles de la Llei 8/2017, com demanaven els recurrents.
En relació a l’assumpte, el tribunal considera que l’article del decret objecte d’impugnació no vulnera el dret a la igualtat pel fet d’establir una diferència entre els centres educatius privats i els centres privats concertats. “Aquestes situacions no són objectivament iguals”, segons la resolució, i a més “la diferència de tracte entre uns centres i uns altres no se situa en la conseqüència jurídica derivada de la implementació de les garanties que la llei estableix”, sinó en la via per la qual han de fer-se efectives eixes garanties legals.
El TSJ entén que l’article 29 Decret 102/2018 no retalla el dret dels centres concertats a la llibertat de creació i a tindre el seu ideari educatiu, perquè l’àmbit d’eixe dret constitucional “té límits i un d’ells és, precisament, el respecte als principis constitucionals i als drets i llibertats fonamentals”.
En aquesta línia, la sala recorda que no existeix un dret potencial d’aquests centres a tindre un ideari propi contrari al dret d’igualtat o que continga “pautes que no respecten les identitats o expressions de gènere que es donen en l’àmbit educatiu i el lliure desenvolupament de la personalitat de l’alumnat d’acord amb la seua identitat”.
La sentència, que ha sigut notificada aquest divendres a les parts i que pot ser objecte de recurs, imposa a les tres federacions recurrents les costes del procediment, fins a un màxim de 3.000 euros.
