No m’ho ha de contar ningú, que ho he escoltat i ho he vist jo amb les meues orelletes i els meus ulls. Resulta que en el darrer plenari ordinari de Vila-real el senyor Benlloch va dir textualment “intolerant” al meu company Santi Cortells. I en què va gosar contradir Cortells a Benlloch? Es va atrevir a demanar una modernització i reforma del mercat central de Vila-real, com el que han fet a la veïna Borriana i tan bé funciona? No, ja va quedar clar que mentre el senyor Benlloch siga alcalde, el mercat no es remodela. Aleshores, es va enfrontar el regidor de Compromís recordant a Benlloch que estem en un Estat amb separació església-estat, just després que la màxima autoritat local s’agenollara i besara la mà i l’anell del bisbe, que una cosa és el respecte i altra la submissió. No, tampoc va ser eixa la raó per la qual el meu company Santi Cortells va ser el blanc de les ires del tot poderós Benlloch.
El motiu que va portar el batlle de Vila-real a titllar d’intolerant un respectable regidor de la ciutat no fou un altre que presentar una moció per la protecció dels animals domèstics. Tal qual. Una proposta que jo coneixia, ja que venia avalada pel col·lectiu de Compromís local on l’havíem debatut. Una proposta que, si més no, reforçava justament una llei que jo mateix vaig tindre l’honor de portar al Parlament valencià en forma de modificació de la Llei d’Espectacles i el gust que avui siga realitat, ja que el Consell així ho va entendre i va fer seua la proposta. I a més, amb la benedicció de Presidència, que, per si Benlloch no ho recorda, en estos moments l’ostenta l’honorable Ximo Puig.
El maltractament d’animals domèstics està prohibit al País Valencià i a l’Estat. I tal com vaig haver de recordar-li a la Sra. Bonig que no veia amb bons ulls la modificació de llei quan jo la vaig presentar, els bous com totes i tots sabem, no són animals domèstics, almenys de moment i per descomptat es regulen amb altre reglament actualment en vigor.
Doncs el senyor Benlloch deu tindre algun Miura en propietat al que trau a passejar pels carrers del poble com la resta fem amb els nostres gossets, ja que quan Compromís debatíem al voltant de la protecció dels animals domèstics, l’alcalde va treure a relluir els bous i els espectacles de circ amb animals. El meu company, a qui el president del plenari, com no, el Sr. Benlloch va llevar la paraula, no va tindre temps per a explicar estos arguments ni per preguntar per què ara el PSOE local es desdiu del que ja hem aprovat en Corts els membres del Botànic.
Com a vila-realenca em dol que sota el manament del PSOE, malgrat l’acord de la resta de partits polítics representats al plenari, a Vila-real no es vulga ampliar la protecció dels animalets domèstics i endurir les penes de qui colpeja gats i gossos merament per fer mal. Com a animalista practicant i que comparteix casa amb tres adorables gats rescatats del carrer, no ho puc entendre. Com a demòcrata convençuda no em queda altra que condemnar l’autoritarisme de qui lleva la paraula a un regidor que està fent la seua tasca. Com a política i diputada gràcies al meu poble, he d’assenyalar que en aquest cas, l’intolerable, és un altre. Tot i això, si defendre una causa tan noble com és la de voler el benestar dels animals domèstics és de ser intolerant, me n’alegre de la dita, aquella que diu que el món, d’intolerants n’està ple.
