VALÈNCIA. La promesa que la tecnologia generaria nous sectors productius i, per tant, nous llocs de treball, ha fracassat. Almenys, així ha ocorregut amb les noves formes de treball a través de les plataformes digitals –són conegudes les males condicions dels riders d’empreses com Glovo o Deliveroo–, també emmarcats en el que s’ha anomenat “economia col·laborativa”.
“L’economia col·laborativa només es pot aplicar als béns que poses a disposició d’un altre perquè els tens infrautilitzats”, explica Adrián Todolí, professor de Dret del Treball per la Universitat de València. Aplicar aquest concepte al treball o a la prestació de serveis “seria com considerar la persona un bé que està infrautilitzant el seu temps lliure”. Dit d’una altra manera, seria tornar a una concepció del treballador “de fa més de 100 anys”, més pròpia del model fabril de la segona revolució industrial.
Aquesta és una de les conclusions que extrau de l’informe sobre el treball en plataformes digitals al País Valencià que ha realitzat per al servei Labora de la Generalitat, dependent de la Secretaria Autonòmica de Treball, encapçalada per Enric Nomdedéu. Junt amb ell, han presentat un codi de bones pràctiques per a les empreses que treballen d’aquesta manera i un tríptic dirigit als treballadors afectats.
Segons explica Todolí, el creixement d’aquestes plataformes és molt ràpid, però en lloc de crear sectors productius, està transformant els que ja existien. A falta de dades exactes, es calcula que al País Valencià treballen entre 40.000 i 60.000 persones mitjançant aquesta via.
D’acord amb l’estudi, són els treballadors sense ocupació els qui recorren a elles i vora el 85% dels qui tenen la plataforma com a primera font d’ingressos estan buscant canviar de treball. Ara bé, només el 9,4% la tenen com a única via d’ingressos, mentre que la resta han de recórrer a altres vies per a complementar el seu sou.
A més a més, 1 de cada 3 treballadors està sobrequalificat per al lloc de treball que ocupa. Respecte als salaris, manquen dates de la realitat valenciana i espanyola, però Todolí es remet a les dades d’un estudi del gegant financer JP Morgan Chase. Fent ús d’aquestes, exemplifica que el 53% dels conductors que operen amb la plataforma Uber als EUA guanyen quasi la meitat del que guanyaven quan eren assalariats.
Es tracta d’una modalitat de treball molt masculinitzada, però amb una bretxa salarial important. Novament, d’acord amb JP Morgan, les dones cobren un 38% menys que les dones. Al País Valencià també existeix una diferència generacional important, ja que el 70% d’aquests autònoms tenen menys de 45 anys i, de mitjana, tenen 10 anys menys que els treballadors tradicionals.
Ara bé, no només les persones empleades ixen perjudicades en aquest model. Todolí explica que, com que l’empresa paga per treballs realitzats i, a més, no inverteix en tecnologia –ja que aquesta va a càrrec del treballador–, acaba “desincentivant la productivitat i perjudicant l’economia en el seu conjunt”.
La paradoxa de la flexibilitat
Un dels grans al·licients amb els quals s’han defensat les virtuts de l'”economia col·laborativa” és la capacitat del treballador per a escollir els seus horaris. Si bé la teoria és aquesta, la seua aplicació resulta molt diferent. Segons l’informe, el 90% voldria treballar més hores per a poder guanyar més diners. “No hi ha vertadera llibertat, perquè si rebutges un treball, no cobres”, explica Todolí. Paradoxalment, la teòrica flexibilitat acaba provocant una major dependència dels horaris de l’empresa, ja que convé estar disponible sempre que siga necessari.
Encara més, l’expert assenyala que en matèria de riscos laborals se n’està creant tota una sèrie d'”específics” associats a les plataformes digitals que es deriven del fet de “treballar per a un algoritme”. Açò s’aplica sobretot a professionals com ara els repartidors, que han de posar un vehicle propi que no passa cap inspecció, han de forçar-se a fer entregues ràpides –en açò actua l’algoritme, per exemple– perquè d’això depén el seu sou, se’ls ofereixen incentius per a treballar en condicions climatològiques adverses…
A açò també se suma un fenomen relativament nou associat a la “reputació digital”, una ferramenta que sovint utilitzen aquestes plataformes que consisteix que el consumidor pot avaluar la tasca del treballador, la qual cosa contribueix a generar una nota en el seu perfil personal que afectarà les possibilitats de rebre nous encàrrecs.
Todolí alerta que s’estan començant a estudiar “efectes psicològics greus” derivats d’aquesta dinàmica, associats al que s’anomena “treball emocional”. El professor també assenyala que s’han donat casos d’abusos sexuals en què a la víctima se li ha fet xantatge amb la nota d’avaluació. En definitiva, es tracta d’un mecanisme que “trasllada el poder al consumidor” –un dels grans beneficiats de les plataformes digitals–, però que deixa en un estat d’indefensió el treballador.
Glovo, Uber, Deliveroo… “La punta de l’iceberg”
Tot i que se solen reconéixer sectors menys qualificats com el del repartiment, la neteja o el transport urbà entre els més afectats per les plataformes –també perquè són els més precaritzats–, l’informe revela que la major part de treballadors que tenen relació amb aquestes pertanyen a les professions liberals, com ara advocats, arquitectes, etc.
Malgrat que en aquests últims casos –tot i ser menys nombrosos– existeixen encara menys dades, Todolí afirma que “és de lògica” que també s’estiga donant un procés de precarització, ja que a més d’augmentar la competència, s’està perdent la capacitat de negociació directa amb el client, de manera que els preus es fixen contínuament a la baixa i s’entra en una “espiral de reducció de salaris”.
Autònoms ‘TRADE digital’
“Una persona en bicicleta no és un treball digital”. Todolí incideix en aquesta sentència perquè, per evident que parega, els canvis generats per les plataformes digitals han obert el debat sobre la figura laboral que gira al seu voltant. Una de les propostes que hi ha sobre la taula és el desenvolupament dels autònoms ‘TRADE digital’, una subcategoria que l’expert rebutja de ple.
En primer lloc, perquè precaritzaria el treball de persones que, tot i realitzar tasques pròpies d’un assalariat tradicional –com ara eixe repartidor en bicicleta al qual al·ludeix–, no serien considerades com a tal, amb la consegüent inseguretat laboral.
A més, fomentaria la competència deslleial cap a les empreses del mateix sector que continuen oferint el seu servei a la manera tradicional i d’acord amb la llei, cosa que els obliga a pagar la seguretat social dels seus treballadors i a atorgar les degudes prestacions laborals, restringint-se, a més, als límits que marquen els convenis col·lectius. En aquesta línia, regularitzar el ‘TRADE digital’ “provocaria un efecte crida” per a les empreses, que a poc a poc abandonarien els models tradicionals per a passar-se a models “digitals” menys restrictius.
Finalment, també generaria inseguretat jurídica, ja que si el model utilitzat fins ara per les plataformes –que s’ha reconegut contrari a llei en judicis recents– es normalitzara en la legislació espanyola, encara entraria en contradicció amb les directrius europees o inclús amb els acords de mínims fixats per l’Organització Internacional del Treball.
Vist el panorama, Todolí recomana aplicar l’actual legislació o, en tot cas, pensar-ne una de nova per a aquelles faenes que realment formen part de la transformació digital. En aquest sentit, planteja que la nova normativa haurà de “tindre en compte els agents socials” i que podria “tindre potencial” per a una millora en la conciliació de la vida laboral i familiar.
“Seria una oportunitat perquè els treballadors escullen el seu horari i jornada laboral”, explica, cosa que amb els models coneguts fins ara no es podia fer perquè afectava greument el funcionament i productivitat de l’empresa, per la qual cosa havia de ser l’empresari qui marcara els horaris. Malgrat la possibilitat, l’aplicació de les plataformes digitals i la seua idea de flexibilitat ha derivat que “ara es treballa sempre”, és a dir, la disponibilitat del treballador s’estén a qualsevol hora del dia perquè ho necessita per a recaptar un mínim sou.
