Els dies que han precedit el 8 de març d’enguany, han estat reblits de tota mena de missatges, lemes i consignes que els mitjans i les xarxes ens feien arribar. Amb distintes formulacions i formats, però –evidentment– tots amb la pretensió que tot el conjunt de la societat, començant pels qui prenen les decisions de caràcter social, s’apuntés a les reivindicacions que tots coneguem. Un llarg llistat d’eslògans hem vist i escoltat. Alguns ens han sorprès, altres anima’t, altres la indiferència era la collita i també molts d’ells esperonaven a engrescar-se en el tot plegat.
Un d’ells però, ens va sobtar. El que TV3 emetia tot ell molt fosc on sortien set o huit persones, hòmens i dones, per dir allò de «TOTS, SOM DONES!» I cada persona que sortia repetia el mateix lema: «TOTS, SOM DONES!» Anem a pams. Per lluitar i treballar per tal d’aconseguir la igualtat entre hòmens i dones, no cal dir aquestes bestieses, aquestes bajanades: tot no s’hi val. Els autors del lema proclamat que s’aturen una miqueta i pensen en la hipotètica situació, d’una societat tota ella de femelles. Quin avorriment no? Aquelles dones, les quals senten una tendència sexual majoritària en el seu gènere, que mal s’ho passarien no?: pobretes meues. A més, com que no hi hauria procreació, en tres o quatre generacions desapareixeria l’espècie humana.
Que tal «TOTS, PER LES DONES»?, o «DONES I HÒMENS TOTS IGUALS» o qualsevol dels milers que la saviesa popular amb un imaginari genial ha escrit, a manta, aquests dies; però «TOTS, SOM DONES?» o a l’inrevés, TOTES SOM HÒMENS; us imagineu? Ja sabem que es tracta d’un crit que vol despertar consciències, espavilar i engrescar el personal que dubta, perquè done la passera endavant a favor de la causa feminista. Però això no exclou els experts d’ens com TV3, de llançar missatges coherents i que salven el rigor i prestigi d’aquesta cadena de TV que sol funcionar d’altra mena.
Ací pense que els creadors de la frase, han estat «contaminats» per les moltes, moltíssimes, ocasions que als mitjans esdevé allò quan es perd un xiquet. Passen dies, no apareix la persona desapareguda i malgrat el desplegament de les forces de seguretat, protecció civil, Creu Roja i tot el veïnat, del poble d’on és la criatura, organitzat en colles de cerca, al desaparegut no el troben. Vénen, aleshores les manifestacions, les pancartes i el “TODOS SOMOS JAVIER” –incomprensible- o “TODOS SOMOS YOLANDA”. O siga que aquesta pesta s’ha generalitzat, tot i la seua poca raó de ser, ha esdevingut viral –com diuen ara– i ha esguitat als nostres amics de TV3.
Tanmateix, per un afer tan intranscendent, no deixarem de veure aquesta cadena que ocupa un bon lloc en el rànquing de les cadenes de l’estat. I pel que fa a la del País Valencià, sembla que «À Punt» encara no ho està del tot. Confiem que aviat assolirà el punt de cocció, com si es tractara d’una bona paella, i en gaudirem d’ella ben a gust i «À Punt» .
